Koordinaten 436

Hochgeladen 18. Mai 2016

-
-
1.276 m
622 m
0
8,1
16
32,42 km

angezeigt 546 Mal, heruntergeladen 1 Mal

bei Solsona, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL SOLSONÈS: DES DE SOLSONA A LA LLENA, TIMONEDA, A L´HOSTAL DEL CAP DEL PLA, L´ORRIT I A ODÈN

ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Com de costum, creiem oportú de recomanar, que alhora d´efectuar el recorregut de l´itinerari es cerqui la informació més àmplia possible sobre l´estat dels trams del recorregut a realitzar, tant per pistes forestals, com per carreteres en mal estat de conservació. En aquest cas, tots els trams es faran per carreteres; tot i que no sempre es troben en bones condicions, com és el cas de la carrtetera del Cap del Pla a l´Orrit i finalment a Odèn.

També recomanem tenir el màxim respecte de cara a la conservació del Medi Natural i del Medi Ambient, en tot moment, tant al llarg del recorregut d´aquest itinerari, com fora d´ell.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari discorrerà per dues unitats geològiques, de les tres que es troben representades a Catalunya. En concret, el recorregut de l´itinerari s´iniciarà a la Depressió Geològica de l´Ebre; mentre que finalitzarà dintre del Sistema Pirinenc. Tot i així, la major mart del recorregut es realitzarà per la primera unitat geològica.

Així, pel que fa a l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre, es circularà des de les immediacions de Solsona i fins ben prop d´Orrit i d´Odèn. En aquest recorregut,´incidirà en dues zones netament diferenciades: la que hem denominat (MATA – PERELLÓ, 1986) Depressió Central de la Depressió Geològica de l´Ebre. per on discorrerà quasi exclusivament durant els primers trams del present recorregut, pels voltants de la ciutat de Solsona, fins al Cap del Pla i la Zona de l´Avant-país plegat (a continuació, fins quasi arribar a Odèn. Pel que fa a la segona unitat geològica, cal fer esment de que el recorregut de l´itinerari recalarà sempre per la zona antigament denominada "prepirineu", és a dir: pel les actualment dites Zones Sudpirenenques. Així es tallarà el Mantell del Cadí-Port del Compte (per les immediacions d´Odèn, fonamentalment). Tot i que també es farà palès el Mantell de Boixols, situat cap a ponent, prop de Cambrils.

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari, es distribueix per una sola comarca: er la del Solsonès, iniciant-se al terme de Solsona, per a finalitzar al d´Odén.

OBJECTIUS GENERALS

Es concretaran en diversos aspectes, geològics i mineralògics que apuntarem a continuació:

1.- Estudi del materials cenozoics de la Depressió Geològica de l´Ebre, que l´itinerari talla entre la ciutat de Solsona i les immediacions de la petita localitat d´Odèn. Aquests materials es distribueixen per una banda, entre la Formació Solsona i la Formació Berga, a les quals les anirem trobant per aquest mateix ordre.

2.- Estudi de les estructures de la Depressió Geològica de l´Ebre, de la qual en tallarem primer els sectors corresponents primer a la seva Depressió Central i després la Zona de l´Avant-pais plegat.

3.- Estudi i observació dels materials mesozoics i cenozoics dels relleus pirinencs meridionals, que corresponen al Mantell del Cadí - Port del Comte, que es tallen per les immediacions de la població d´Odèn, cap a la fi del recorregut de l´itinerari. En aquest recorregut, els materials mesozoics es distribueixen entre el Triàsic i el Cretàcic; mentre que els cenozoics pertanyen quasi exclusivament a l´Eocè.

4.- Observació de l estructura del mantell acabat d´esmentar, dintre del paràgraf anterior. Aquest mantell l´observarem (des de lluny) al llarg de diversos indrets del recorregut de l´itinerari. Però sols el tallarem pels voltants d´Ódèn.

5.- Observació de les estructures de contacte, existent entre la Depressió Geològica de l´Ebre i el Sistema Pirinenc, dintre del recorregut esmentat anteriorment.

6.- Reconeixement de diverses mineralitzacions que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari.

7.- Observació de diferents explotacions mineres al llarg del recorregut, sobre tot de les relacionades amb les mineralitzacions acabades d´esmentar al punt anterior.

8.- Observació de les tasques de restauració dutes a terme a les anteriors explotacions, produïdes de forma intencionada o espontània, segons els indrets.

9.- Observació dels diferents indrets que anem trobant, al llarg del recorregut, relacionats amb el Patrimoni Geològic.

10.- Observació dels diferents indrets que anem trobant, al llarg del recorregut, relacionats amb el Patrimoni i Miner. Dintre d´aquest, cal fer esment del Forn de Teules de Solsona.

ANTECEDENTS

En relació a aquest recorregut, no coneixem l´existencia de cap antecedent, de cap recorregut que discorri pels indrets per on circularà el que ara presentem. Hi ha, alguns antecedents molt parcials nostres, relatius a les primeres aturades. Entre aquests antecedents, farem esment dels següents: MATA – PERELLÓ (1996, 1998, 2006. 2008. 2009. 2010a, 2010b, 2012 i 2013). Tot i així, com ja hem esmentat, sols coincideixen a les primeres aturades.

Pel que fa a les mineralitzacions que veurem en aquest itinerari, cal dir que ja estat prèviament descrites per nosaltres en diversos treballs; entre ells farem esment de MATA-PERELLÓ (1991). I, finalment, pel que fa a les característiques de l´estructura geològica, dels indrets per on discorrerà el recorregut del present itinerari, ens remetrem a RIBA et altri (1976), i a GUIMERÀ et altri (1992).

Tots aquests treballs esmentats, i d´altres, figuraran a l´apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut del present itinerari s´inicía al terme de Solsona; concretament a la sortida cap a Bassella, per la carretera C – 26. Poc després de sobrepassar el Parc de la Mare de Deu de la Font, en arribar a la Teuleria, es farà la primera aturada, que será doble.

Després de continuar per la carretera abans esmentada, s´arribarà al trencall d´on eix la carretera local LV – 4011, per on continuarem. En arribar a l´Hostat de Cirera, farem una aturada. Després de continuar per aquesta carretera, trobarem per l´esquerra el trencall de Sant Sadurní de la Llena, cap on ens caldrà anar fent una fillola, durant la qual farem dos noves aturades.

Deprés de retornar a la carretera que anavem seguint (la LV – 4011), ens caldrà continuar cap a Cambrils, fins trobar per la dreta el trencall de Santa Eulàlia de Timoneda, cap on anirem. Prop de la petita població esmentada, farem dues aturades. Després continuarem cap a les immediacions de l´Hostal del Cap del Pla, per on farem una aturada, poc abans d´arribar-hi.

També, poc abans d´arribar-hi, trobarem per l´a dreta la carretereta que condueix cap a l´Orrit, per on anirem. Abans d´arribar-hi farem dues aturades i una altra en arribar. Posteriorment, ens caldrà continuar cap al petit llogarret d´Odèn. En aquest darrer tram farem dues aturades i finalitzarem el recorregut en arribar a la carretera local L – 401 (que comunica Sant Llorenç de Morunys amb Cambrils).

Tot això es pot veure als dos MAPES DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT, que adjuntem. Així, es pot veure que el recorregut serà d´uns 32´42 Km, a través dels quals es faran 14 aturades. El recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 622 metres, prop de Solsona. Després, pujarà lleugerament, en arribar a l´Hostal de Cirera, arribat a uns 822 metres. Després es baixarà fins als 628 metres, en apropar-nos a la Ribera Salada. A partir d´aquí, començarà a pujar de nou, camí de Timoneda i de l´Hostal del Cap del Pla, arribant fins a una alçada de 1090 metres, prop del darrer lloc esmentat. Tot seguit, tornarà a baixar, arribant ara als 790 metres, en travessar la Rasa de Canalda. Posteriorment, tornarà a pujar, sense interrupcions, arribant als 1270 metres, per les immediacions d´Odèn.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. Per d´altra banda, entre parèntesi, indicarem el número del "Mapa Topográfico", dels mapes de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada, i que serà algú dels dos següents: 292 (o de Sant Llorenç de Morunys) y 330 (o de Cardona).

Així doncs, la relació ordenada de les aturades que constitueixen el recorregut de l´itinerari, és la següent:

____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA


GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopedia Catalana, S.A. Barcelona.

MATA-PERELLÓ,J.M. (1991 ).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències de l´Institut d´estudis Catalans, vol.47, 545 pàgines. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995).- Itinerari geològico-mineralògic pel Solsonès i per l´Alt Urgell: des de Solsona a Alinyà i a Organyà. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès i de l´Alt Urgell: des de Solsona a Alinyà, i des de Coll de Nargó a Peramola. Inèdit, 17 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Itinerari Geològic des de Solsona a Cambrils, i des de Figols d´Organyà a la Valldany. Xaragall, nº 119, 19 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2006).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Solsonès: des de Solsona i Lladurs al Pont del Clop i a Cambrils. Inèdit. 14 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2009).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Solsonès i la de l´Alt Urgell): des de Solsona al Pont del Clop, a Cambrils i a Santa Pelaia. . Inèdit. 14 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Solsonès (tocant a la de l´Alt Urgell): des de Cirera al Pont del Clop, a Cambrils i a Santa Pelaia. Inèdit. 16 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Solsonès (tocant a la de l´Alt Urgell): des de Solsona a Lladurs, al Pont del Clop i a Cambrils. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2012).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Solsonès: des de Solsona a Lladurs, al Pont del Clop i a Cambrils. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del solsonès: des de Solsona a Lladurs, al Pont del Clop i a Cambrils. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
PARADA 1. LA TEULERIA. CARRETERA C – 26, IMMEDIACIONS DEL Km 102 I DEL PARC DE LA MARE DE DEU DE LA FONT, (terme de municipal de Solsona, comarca del Solsonès). (Full 330). El recorregut de l´itinerari el començarem al bell mig de la població de Solsona, des d´on ens caldrà sortir cap al Nord, per la carretera autonòmica C – 26. Poc després de sobrepassar el Parc de la Mare de Deu de la Font, arribarem a l´antiga Teuleria, per on farem la primera aturada, després de recórrer uns 2 Km des de l´inici. En aquest recorregut, hem anat trobant (a la sortida de la població) uns nivells de calcolutites i gresos de tonalitats ocres, que pertanyen a la Formació Solsona. Aquests sób els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. En aquest lloc, hi ha les restes, ben conservades, del forn d´una antiga teuleria. Aquesta, aprofitava les calcolutites que s´explotaven per les immediacions i que veurem a la propera aturada. Pel que fa a la teuleria, cal dir que constitueix un element molt importasnt del Patrimoni Miner de la comarca del Solsonès
PARADA 2. EXPLOTACIONS DE CALCOLUTITES, IMMEDIACIONS DE LA TEULERIA, (terme de municipal de Solsona, comarca del Solsonès). (Full 330). Poc després de realitzar la parada anterior, cal fer un breu recorregut per la carretera C – 28. A uns 100 metres de la parada anterior, trobarem un trencall per la dreta que condueix a una antiga explotació de calcolutites. Aquí, farem una aturada, a uns 200 metres de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que ja hem vist a la parada anterior: els nivells de calcolutites i gresos de tonalitats ocres, que pertanyen a la Formació Solsona. Aquests materials presenten un lleuger cabussament cap al Sud, tot formant part del flanc septentrional del Sinclinal de Solsona. Aquí va haver-hi una explotació de calcolutites ocres (molt argiloses) que van servir com a matèria prima per a ésser emprades a la teuleria que hem vist a la parada anterior.
PARADA 3 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE L¨HOSTAL DE CIRERA, CARRETERA A CAMBRILS, LV – 4011, (terme municipal de Lladurs, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de realitzar l´aturada anterior, cal fer un altre recorregut per la carretera C – 28, fins a trobar per la carretera local LV – 4011, per tal de continuar cap al Nord, cap a Cambrils. Ben aviat arribarem a l´Hostal de Cirera i a la cruïlla de la carretera que condueix cap a Lladurs. En aquest indret farem una aturada, aproximadament a uns 4 Km de la realitzada anteriorment. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials dels que hem parlat a les aturades anteriors. Així, hem vist nivells de gresos i calcolutites de tonalitats ocres, les quals pertanyen a la Formació Solsona. Aquests materials també es fan present a l´indret de la present aturada. Des d´aquest indret, mirant cap al Nord, es fan ben presents les primeres alineacions pirinenques. Així es comença a veure ben clar l´Encavalcament del Puig Sobirà sobre la Roca de Canalda, que anirem veient més endavant, de més prop.
PARADA 4. CARRETERA A SANT SADURNÍ DE LA LLENA, (la Llena, terme municipal de Lladurs, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de fer l´aturada anterior, cal fer un breu recorregut per la carretera local LV – 4011, la qual es dirigeix cap a Cambrils. Aviat trobarem un trencall per l´esquerra, el qual es dirigeix cap a Sant Sadurní de la Llena. Poc abans d´arribar-hi, farem una aturada. Així, des de l´anterior, haurem fet un recorregut d´uns 2´5 Km. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels nivells de gresos i de calcolutites ocres de la Formació Solsona. Ara, aquí, entre aquests materials es fa ben palés un paleocanal, que cal observar.
PARADA 5. IMMEDIACIONS DE SANT SADURNÍ DE LA LLENA, EL CASTELLET, (la Llena, terme municipal de Lladurs, comarca del Solsonès). (Full 291). A continuació de la realització de la parada anterior, cal fer un breu recorregut, per tal d´arribar ben prop de Sant Sadurní de la Llena; així, arribarem al Castellet, per on farem una aturada, a uns 0´3 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem tornat a trobar afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors, de la Formació Solsona. Aquests terrenys, són també els quins apareixen a l´indret de l´aturada. Des d´aquí, mirant cap al NNE es fa ben pales l´encavalcament del que hem parlat a la PARADA 3: Encavalcament del Puig Sobirà sobre la Roca de Canalda.
PARADA 6. IMMEDIACIONS DE SANTA EULÂLIA DE TIMONEDA, (Timoneda, terme municipal de Lladurs, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap al Nord, seguint la carretera local LV – 4011 (on haurem tornat, després de fer les aturades anteriors). Així, seguint per la carretera esmentada, trobarem un trencall per la dreta, el qual condueix cap a Santa Eulàlia de Timoneda. Poc després d´arribar-hifarem una nova aturada. La farem a uns 6 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant nivells de gresos i de calcolutites ocres, les quals pertanyen a la Formació Solsona. Així, per sobre del llogarret es fan palesos uns nivells fe gresos de l´esmentada formació. Per d´altra banda, en aquest recorregut hem anat recorrent el flanc septentrional del Sinclinal de Solsona, del que hem parlat anteriorment. Tot i així, ara ens trobem també en el flanc meridional de l´Anticlinal de Cap sa Costa. Per d´altra banda, molt sovint es fan palesos paleocanals entre aquests materials continentals de l´esmentada Formació Solsona. Per d´altra banda, en aquest recorregut, per d´altra banda, mirant cap al Nord, hem continuat veient l´encavalcament del que hem parlat a les aturades anteriors. També s´han fet palesos els relleus dels voltants de Solsona, mirant cap al Sud.
PARADA 7 - CONDICIONAL. TRENCALL DE CAL SARRI, CARRETERETA DE TIMONEDA A L´HOSTAL DE CAP DEL PLA, (terme municipal de Lladurs, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar el recorregut, cap a llevant, cap a l´Hostal del Cap del Pla. Així, fent aquest recorregut, aviat trobarem un trencal a la dreta que condueixcap a Cal Sarri. Per aquest indret, farem una aturada. La farem a uns 2 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem estat circulant per una zona enlairada. Això ens ha permés veure de nou l´encavalcament al que ens hem referit a les aturades anteriors. També hem vist els relleus situats al Sud d´on ara som, pels voltants de Solsona. Per d´altra banda, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Oligocè, dels quals hem parlat a les aturades anteriors, que pertanyen a la Formació Solsona. També hem trobat nivells de conglomerats, els qual ja pertanyen a la Formació Berga, que trobarem més endavant. Per d´altra banda, s´han fet palesos en aquest indret uns afloraments de materials cenozoics més recents, els quals pertanyen al Pleistocè. Aquests materials constitueixen uns interessants depòsits de vessants
PARADA 8. IMMEDIACIONS DE L´HOSTAL DEL CAP DEL PLA, (terme municipal de Lladurs, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar el recorregut per la carretereta que condueix cap a l´Hostal del Cap del Pla, anant cap a llevant. Poc abans d´arribar-hi, farem una nova aturada. Aquesta, la farem a uns 4 Km de la parada anterior. En aquest tram de l´itinerari, s´han anat fen palesos els afloraments continentals dels nivells de gresos i calcolutites ocres, els quals pertanyen a la Formació Solsona, que ja hem vist a ls aturades anteriors. Per d´altra banda, en aquest tram, hem anat trobant, també, afloraments dels conglomerats de la Formació Berga. Des d´quest indret, mirant cap a llevant, es fa ben palés l´Hostal del Cap del Pla, per on es situa el pla axial de l´Anticlinal del Cap del Pla. Tot i així, aquest anticlinal és molt lax i els cabussaments són poc evidents. Tot i així, des d´aquí, podem observar el flanc septentrional de l´anticlinal, al Nord de l´Hostal.
PARADA 9. CARRETERETA DE L´HOSTAL DEL CAP DEL PLA A L´ORRIT I A ODÈN, (terme de municipal de Lladurs, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de realitzar l´aturada anterior, cal seguir per la carrretera que es dirigeix ara cap al Cap del Pla. Però, aviat trobarem la cruïlla amb la carretereta que condueix cap a l´Orrot i cap a Odèn. Nosaltres, continuarem per aquest vial, anant ara cap al Nord. Més endavant, aproximadament a uns 1´5 Km de la cruïlla, farem una altra aturada. En aquest recorregut, hem anat trobant a floraments dels materials que hem anat veient a les aturades anteriors. Així, s´anat fent palesos ela afloraments dels gresos i de les calcolutites ocres de la Formació Solsona. Entre aquests materials s´han fet palesos, molt sovint uns interessants paleocanals. Per d´altra banda, també hem vist nivells de conglomerats de la Formació Berga. Des d´aquest indret, mirant cap al Nord, es veu la vall de la Rasa de Canalda. I a l´altra banda Es veu ben clar Encavalcament del Puig Sobirà sobre la Roca de Canalda, del que hem parlat anteriorment.
PARADA 10. PONT SOBRE LA RASA DE CANALDA. CARRETERETA DE L´HOSTAL DEL CAP DEL PLA A L´ORRIT I A ODÈN, (termes municipls de Lladurs i d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de realitzar l´aturada anterior, cal seguir per la carrretera que es dirigeix ara cap a l´Orrit i cap a Odèn. Així, ara anirem baixant, per tal d´arribar a la Rasa de Canalda, que creuarem per un pontet. Rm aquest lloc farem una aturada, a uns 2 Km de l´anteriorment realitzada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior. Així hem vist els nivells de gresos i calcolutites ocres de la Formació Solsona i també els nivells de conglomerats i bretxes que formen part de la Formació Berga, tots ells de l´Oligocè. Per d´altra banda, aquests materials es situen al flanc septentrional de l´Anticlinal de Cap del Pla. Ara, en aquest indret, ens trobem la Rasa de Canalda, la qual ve de circular entre els afloraments dels conglomerats o porta una gran càrrega sòlida.
PARADA 11. IMMEDIACIONS DE L´ORRIT. CARRETERETA DE L´HOSTAL DEL CAP DEL PLA A ODÈN, (terme municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de realitzar la parada anterior, ens caldrà sobrepassar la Rasa de Canalda, per tal de començar la pujada cap a Odèn. A mitja pujada, arribarem a l´Orrit, per on farem una aturada. La farem a uns 2´5 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut s´han anat fent cada vegada més palesos els afloraments dels materials detrítics de l´Oligocè, els quals formen part de la Formació Berga, de la que ja hem parlat anteriorment. Per d´altra banda, s´integren dintre de la Serra de Canalda, formant part de l´Avant – Pais Plegat, de la Depressió Geològica de l´Ebre, per on estem ara situats. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona observació de la Rasa de Canalda, pels sectors més ponentins, poc abans d´arribar al paratge d´Aigüesjuntes, on fa l´aiguabarreig amb el Riu Fred, que baixa de Cambrils, per tal de formar tots dos junts la Ribera Salada. Així, des d´aquí, es pot veure com l´esmentada Rasa de Canalda, s´obre pas entre els afloraments del connglomerats, dels que hem parlat anteriorment.
PARADA 12. IMMEDIACIONS DE SOBIRANS. EL COSCOLLER, CARRETERETA DE L´HOSTAL DEL CAP DEL PLA A ODÈN, (terme municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de realitzar la parada anterior, ens cal continuar pujant cap a la propera població d´Odèn. Així, arribarem a una zona més alta, a Sobirans, per on realitzarem una aturada. Aquesta, la farem a uns 2´5 Km des de la parada anterior a l´Orrit. Com al recorregut anterior, hem anat trobant afloraments dels materials detritics de la Formació Berga. Així, hem anat trobant nivells dee conglomerats molt carbonatats. Ocasionalment, també hem trobat bretxes carbonatades. Aquests són també els materials que apareixen a l´indret de la present aturada. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´un excepcional lloc d´observació. Així, sota nostre, veurem com el Riu d´Oden s´ha obert pas entre afloranents dels materials carbonatats wocens de l´extrem oriental del Puig Sobirà, donant lloc a un interessant i estret congost. També, mirant cap a NE, podem veure el Puig Sobirà i la Roca de Canalda, així com l´encavalcament del primer sobre el segon, del que ja en parlat a la PARADA 9. Igualment, al sud dels elementts anteriors es veu el Pla de Cavallera i per sota un nivell de bretxes biomictuques, similars a les del Roc de Canalda. Finalment, mirant cap a ponent i cal SW es poden veure els relleus de la Depressió Geològica de l´Ebre, pels voltants de Montpol, entre altres indrets.
PARADA 13 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL TOSSAL RODÓ, (terme municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de realitzar la parada anterior, ens cal continuar circulant cap a la propera població d´Odèn. Així, ara anirem baixant. Més endavant, arribarem a una cruïlla de camins, per on farem una nova aturada. En aquest recorregut, ens hem estat apropant cada vegada més a la població d´Odèn i també als Pirineus. Així, ja es fan palesos ben a prop. Tot i això, hem continuat trobant afloraments dels materials detrítics dels conglomerats de la Formació Berga. Aquests són els materials que afloren a l´indret de l´aturada. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap al NE, esfa ben palesa l´estructura de la Serra de Querol, fent-se ben evident un sinclinal entre els materials cretàcics.
PARADA 14. IMMEDIACIONS DEL CASTELL D´ODÉN, (terme municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de realitzar la parada anterior, ens cal continuar circulant cap a la propera població d´Odèn, per on arribarem després de fer un recorregut de poc més de 0´5 Km, des de la parada anterior. En aquest recorregut, hem deixat enrere la Depressió Geològica de l´Ebre i hem entrat al Sistema Pirinenc. Així, ara pels voltants d´Odèn, es fan palesos els afloraments dels materials carbonatats de l´Eocè i tanmateix els del Cretàcic Superior. Aquets materials els podem veure entorn del Castell. També es fa palés l´encavalcament d´aquests matterials sobre els cenozoics, a través dels quals hem estat fent aquest recorregut.

Kommentare

    Du kannst oder diesen Trail