Koordinaten 1030

Hochgeladen 1. August 2019

-
-
1.718 m
799 m
0
15
31
61,69 km

angezeigt 11 Mal, heruntergeladen 0 Mal

bei Llavorsí, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA MINERALÒGICA I GEOLÒGICA A TRAVÉS DE LA VALL DE CARDÓS: DES DE LLAVORSÍ I LA BANA A RIBERA DE CARDÓS, ESTARÓN, LLADORRE, TAVASCAN, AL PLA DE BOAVI I A LA PLETA DEL PRAT / 07 D´AGOST DEL 2019


Per Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

En aquesta sortida de recerca geològica i mineralògica, presentarem un recorregut general que discorrerà per carreteres; tot i que també es circularà per pistes forestals. Si s´escau, es prescindirà d´algun tram, en funció de l´estat dels camins, i del tipus de vehicle utilitzats. En aquest recorregut es realitzarà un trajecte a peu, de prop de 1h – 1h 30min (aproximadament), per tal d´anar al Pla de Boaví.

Per d´altra banda, i a l´igual que en altres recorreguts semblants, recomanem tenir el màxim de cura i de respecte, entorn de la Natura que ens rodeja.


BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, el recorregut de l´itinerari discorrerà íntegrament pel Sistema Pirinenc; i més concretament per la denominada Unitat dels Apilaments de la Zona Axial, (és a dir, per la sovint també denominada "Zona Axial Pirinenca"). Així, es travessarà aquesta zona al llarg de tot el recorregut.

Així, al llarg de tot el recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials paleozoics de l´Ordovicià (de vegades del Cambro – Ordovicià). D´aquesta forma, anirem trobant afloraments d´esquistos i quarsites, quasi al llarg de tot el recorregut. Malgrat això, també trobarem afloraments dels materials del devonià i del Silurià, a l´inici del recorregut, entre Llavorsí i la Bana. Sovint, aquests afloraments els trobarem recoberts per terrenys detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, generalment de procedència glacial i fluvial, segons els indrets.

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari íntegrament per una sola comarca: per la del Pallars Sobirà (una de les que constitueixen la Regió de Tremp – la Seu d´Urgell). Concretament, dintre d´aquesta, la totalitat del recorregut es farà per la vall de la Noguera de Vall Ferrera i de la Noguera de Cardós, (afluent de l´anterior, a l´aiguabarreig de la Bana). Cal recordar també que la primera es tributària de la Noguera Pallaresa a la localitat de Llavorsí, on hi ha l´aiguabarreig d´aquests dos rius.

OBJECTIUS GENERALS

Al llarg del recorregut d´aquest itinerari es concretaran en diversos aspectes, geològics i mineralògics que apuntarem a continuació:

1.- Observació de l´estructura del sector pirinenc corresponent als denominats Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, per entre la qual discorrerà la totalitat del recorregut de l´itinerari.

2.- Observació dels materials paleozoics de la denominada Unitat dels Apilaments de la Zona Axial Pirinenca. Aquests materials es distribueixen fonamentalment per terrenys paleozoics. els quals pertanyen al Cambro-Ordovicià, a l´Ordovicià al Silurià i també al Devonià. Nosaltres anirem trobant aquests materials al llarg de tot el recorregut esmentat a l´apartat anterior.

3.- Reconeixement de diverses mineralitzacions situades, dintre del recorregut de l´itinerari, com les mineralitzacions ferruginoses estratiformes (parcialment remobilitzades, i associades a fractures). Nosaltres les trobarem, si s´escau, al terme de Lladorre, al Pla de Boaví, prop de Tavascan.

4.- Reconeixement de les explotacions mineres relacionades amb les mineralitzacions esmentades a l´apartat anterior. Així com d´altres que podem anar trobant.

5.- Observació dels impactes produïts per les explotacions anteriors, sobre el Medi Natural, i la restauració espontània produïda.

6..- Observació de la Geomorfologia glacial, que es farà força palesa en molts indrets del recorregut de l´itinerari.

7.- Observació, al llarg del recorregut, dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic i Miner. Entre aquests indrets, cal fer esment de tots els llocs relacionats amb la farga catalana. Tot i així, cal dir que en aquesta vall són escassament freqüents, a diferencia del que succeeix a la veïna Vall Ferrera.


ANTECEDENTS

Hi ha un sols dos antecedents nostres, el primer parcial, en relació al recorregut del present itinerari. I el segon, és un precedent més proper, ja que el recorregut actual constitueix una actualització d´aquest darrer. Es tracta de MATA – PERELLÓ (2003 i 2013). Tret d´aquests dos antecedents, no en coneixem cap més.

Pel que fa a les mineralitzacions, cal dir que han estat estudiades per nosaltres mateixos, i publicades al treball de MATA-PERELLÓ (1991b). Aquest treball es refereix a les mineralitzacions distribuïdes arreu de Catalunya.

I pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorrerà el recorregut, ens remetem a dos treballs referits al conjunt dels Països Catalans. Es tracta dels publicats per RIBA et altri (1976), i per GUIMERÀ et altri (1992). També farem esment del treballs de HARTEVELT (1970) i del de SGC, Servei Geològic de Catalunya (1990), en aquest cas referits al sector dels Pirineus per on discorre el present itinerari.

Tanmateix, farem esment d´un altre treball nostre: MATA LLEONART et altri (2006), relatiu als LIG (Llocs d’Interès Geològic) del Parc Natural de l´Alt Pirineu.

Tots aquests treballs, figuraran esmentats per ordre alfabètic, a l´apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.


DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut del present itinerari s´iniciarà al terme de Llavorsí, tot anant cap a la Vall Ferrera, seguint la carretera local L – 504. Des d´aquí, el recorregut es dirigirà cap a la cruïlla de la Bana. Aquí, si s´escau, pot fer-se una aturada.

Després, seguint sempre per la carretera L – 504, el recorregut es dirigirà cap a la població de Ribera de Cardós. A partir d´aquí, es pot fer una fillola, per tal d´anar cap al poblet d´Anàs, per on es pot fer una fillola.

Després, caldrà retornar cap a Ribera de Cardós, per tal de continuar per la carretera L 504, anant cap el Nord i remuntant el Noguera de Cardós. En aquest recorregut es passarà per les poblacions d´Ainet de Cardós, Lladrós i Lladorre. Poc després de sobrepassar aquesta darrera població es farà una aturada.

Seguidament, el recorregut es dirigirà cap a Tavascan, seguint sempre la carretera L – 504. Posteriorment, des de la darrera població, ens caldrà anar cap a la Presa de Montalto. A partir d´aquí, ens convindrà anar cap al Pla de Boavi, per on es faran diverses aturades.

Després, el recorregut retornarà cap al poble de Tavascan, des d´on s´anirà cap a la Pleta del Prat. En aquest trajecte es faran dues noves aturades, abans de finalitzar el recorregut en aquest indret.

Així, el recorregut tindrà una llargada d´uns 61´69 Km, al llarg dels quals farem 13 aturades. Així, el recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 799 m, per les immediacions de la població de Llavorsí. Aquesta serà la cota més baixa del recorregut. A partir d´aquí, anirà pujant contínuament, fins arribar a una alçada de 1228 metres, per les immediacions d´Estaón.

Després, es baixarà, fins arribar a Ribera de Cardós., a una alçada de 980 metres. A partir d´aquesta població, es tornarà a pujar fins a les immediacions del Pla de Boavi, arribant ara fins a una alçada d´uns 1450 metres.

Tot seguit, es baixarà fins a Tavascan, fins a una alçada d´uns 1168 metres. Finalment, des d´aquest indret, es tornarà apujar fins a la Pleta del Prat. Arribant ara fins a una alçada d´uns 1660 metres. Aquesta serà la màxima alçada de tot el recorregut de l´itinerari.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. Per d´altra banda, també farem esment del nom de la localitat més propera; i tanmateix el nom del municipi, i el de la comarca, als quals pertany l´indret de la parada.

Per d´altra banda, entre parèntesi, indicarem el número del full del "Mapa Topográfico" (de l´Instituto Geográfico y Catastral de España), a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. Així, en aquesta ocasió utilitzarem algun dels fulls següents fulls: 150 (o full de Noarre), 182 (dit actualment, full de Ribera de Cardós i abans de Tírvia) i 215 (o de la Seu d´Urgell). Tot i això, la majoria de les aturades es troben situades al segon dels dos fulls acabats d´esmentar.
____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

BERASTEGUI, X. et altri (1993).- Tall geològic del Pirineu central. Servei Geològic de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya. Col·lecció 1:200.000. Barcelona

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

HARTEVELT, J.J.A. (1970).- Geology of the upper Segre and Valira Valleys, Central Pyrenees, Andorra/Spain. Leidse Geologische Mededelingen. Vol. 45, Leiden

MATA LLEONART, R; PUIGURIGUER FERANDO, M. I MATA – PERELLÓ, J.M. (2006).- Catàleg d´elements geològics d´interès especial del Parc Natural de l´Alt Pirineu. Informe de la UPC per al Parc Natural de l´Alt Pirineu. 94 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991b).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències de l´Institut d´estudis Catalans, vol.47, 545 pàgines. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (2003).- Recorregut de recerca mineralògica i geològica a través del patrimoni miner de la Vall Ferrera i de la Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013).- Recorregut de recerca mineralògica i geològica a través de la Vall de Cardós: des de Llavorsí i la Bana a Ribera de Cardós, Lladorre, Tavascan, al Pla de Boavi i a la Pleta del Prat. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1993).- Guia de Identificación de Minerales, adaptada fundamentalmente a la Península Ibérica. Parcir, Edicions Selectes. 205 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia Fisica dels Països Catalans. Edit Ketres, 254 pàgines. Barcelona

SGC (1990).- Mapa Geològic de Catalunya a escala 1:250.000, Servei Geològic de Catalunya (Inst. Cartograf. de Catalunya). Barcelona
PARADA 1- CONDICIONAL. AIGUABARREIG DEL PONT DE LLAVORSÍ, ENTRE LA NOGUERA PALLARESA I LA NOGUERA DE VALLFERRERA, (terme municipal de Llavorsí, comarca del Pallars Sobirà). (Full 182). El recorregut de l´itinerari el començarem en aquest indret, al pont sobre el Noguera de Pallaresa, a la població de Llavorsi. En aquest mateix indret, realitzarem la primera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Aquest indret es troba al bell mig de la Zona Axial del Sistema Pirinenc, als (Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca), entre afloraments dels materials de l´Ordovicià. Així, per arreu es fan ben palesos els afloraments d´esquistos. En aquest indret, hi ha l´aiguabarreig del Noguera Pallaresa, que baixa del Nord; i del Noguera de Vallferrera, que arriba aquí procedent de llevant. Aquest aiguabarreig es ben visible des del pont, situant-se quasi sota del mateix.
PARADA 2. AIGUABARREIG ENTRE LA NOGUERA DE CARDÓS I LA NOGUERA DE VALLFERRERA, (la Bana, terme municipal de Tirvia, comarca del Pallars Sobirà). (Full 182). Després de fer la primera aturada a la població de Llavorsi, cal sortir cap a llevant, utilitzant la carretera local L – 504. Seguint aquesta ruta, poc abans d´arribar a l´indret de l´aturada, caldrà deixar a la dreta el trencall de Tirivia. Després, en arribar a la cruïlla de les carreteres de Ribera de Cardós i d´Alins, ens caldrà continuar cap a la primera població, tot seguint sempre la carretera L – 504. Nosaltres, farem la primera aurada a un indret proper a la cruïlla de carreteres acabat d´esmentar. Això serà a uns 4 Km de Llavorsí. En aquest recorregut, des de Llavorsí, em trobat inicialment afloraments dels materials del Devonià, amb nivells d´esquistos i de calcosquistos, segons els llocs. Més endavant, ja hem començat a trobar afloraments dels terrenys esquistosos i pissarrencs del Silurià. Aquests son els terrenys que apareixen a l´indret de l´aturada. En aquest indret va haver-hi una antiga farga, situada sobre la Noguera de Vall Ferrera. Aquesta es troba a l´actualitat totalment desapareguda.
PARADA 3. VALL D´ESTAÓN, (Estaón, abans era un municipi, ara es del terme municipal de Ribera de Cardós, comarca del Pallars Sobirà). (Full 182). Després de fer la parada anterior, cal seguir cap al Nord per la carretera local L – 504. Així arribarem a Ribera de Cardós (l´actual capital del municipi). Quasi a l´entrada de la població, trobarem una carretereta (que surt per la esquerra). Aquesta carretereta es va dirigint cap als pobles de Surri, Anàs i Estaón. Poc abans d´arribar a aquest darrer podem fer una nova aturada. Així, des de l´anteriorment efectuada, haurem recorregut poc més de 10´8 Km, aproximadament. En aquest recorregut, inicialment hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics del Silurià, que ja hem vist a l´aturada anterior. Tot i així, ben aviat haurem començat a trobar afloraments dels materials esquistosos de l´ordovicià. Així, hem anat trobant afloraments d´esquistos i de quarsites, fonamentalment. Aquests darrers materials de l´Ordovicià, són els que apareixen a l´indret de la present aturada. Per d´altra banda, hem estat sempre situats dintre de la Zona Axial Pirinenca; concretament de la denomina: Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca. En aquest recorregut, haurem observat la morfologia glacial de la zona transitada de la Vall de Cardós. Així, veurem fàcilment com els diferents afluents (com el que ara estem seguint de la Vall d´Estaon, el riuet Peracalç) fan l´aiguabarreig amb l´arteria principal (la Noguera de Cardós) a diferent cota, formant-se sempre un graó, entre una vall (la principal) i l´altra (l´afluent). Tanmateix, en aquest recorregut, hem trobat diversos afloraments de morrenes laterals. Des d´aquest indret, podem fer una observació de la Vall d´Estaon, des de l´accés a l´esmentada població, venint des d´Anàs.
PARADA 3. LA PEDRA DELS HOLANDESOS, (Arròs, terme municipal d´Esterri de Cardós, comarca del Pallars Sobirà). (Full 182). Després de fer la parada anterior, cal retornar cap a la localitat de Ribera de Cardós. Des d´aquí, ens caldrà seguir cap al Nord per la carretera local L – 504, anant cap l Nord.. Així. ben aviat arribarem al poble d´Ainet de Cardós, des d´on continuarem cap al Nord, per l´esmentada carretera. Més endavant, però ben prop del poble anterior, arribarem al trencall de la carretera que es dirigeix cap els pobles d´Arrós i d´Esterri de Cardós (per la dreta de la carretera L- 504). Així, en trobar aquest trencall, arribarem al Pont punt de les Contioles. Aquí, just a la cruïlla d'Esterri de Cardós, ens caldrà sobrepassar el pont. Després, ens caldrà seguir el camí de "la ruta dels ponts medievals" fins a trobar la placa d'homenatge als geòlegs holandesos. Aquí, en aquest indret farem una nova aturada. La farem a uns 9 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, des de la parada anterior, hem continuat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. Així, haurem vist afloraments dels esquistos i quarsites de l´Ordovicià (i també del Cambro – Ordovicià). Aquests primers materials esmentats, els de l´Ordovicià, son els afloren a l´indret de la present aturada. Com als trams anteriors del recorregut de l´itinerari, continuem estan situats dintre dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca. En aquest indret, hi ha un aflorament format per capes de gresos metarmofitzats i pissarres amb un cabussament força vertical en el que s'hi observen estructures de clivatge i microplegament. Així, es fàcil veure els gresos transformats en quarsites; així com les pissarres i els esquistos. En aquest indret, es poden observar algunes de les estructures tectòniques més característiques de l’orogènia herciniana al domini de la Pallaresa. Inclou magnífics exemples de plecs afectant una foliació de trasposició en gresos i pissarres. Les estructures tectòniques (plecs i clivatges) posen de manifest que les roques han estat afectades per almenys quatre fases de deformació durant l'orogènia herciniana, el que permet interpretar la història geològica de la zona. Cal destacar en aquest punt la presència d'una placa en homenatge a la recerca duta a terme per la Universitat de Leiden, d'Holanda, que va a desenvolupar una recerca geològica sistemàtica des dels anys cinquanta fins gairebé els vuitanta. La Universitat de Leiden, l'any 1989, feu penjar una placa on es recorda la importància i caràcter emblemàtic d’aquest punt, que esdevingué una mena de símbol pel grup de geòlegs estructurals holandesos que hi treballaren de la Universitat de Leiden (Països Baixos), els quals havien realitzat estudis al Pirineu des de la dècada de 1940. Val la pena fer un petit recorregut pel la zona per observar els microplecs, els quals són principalment de tipus "chevron" i "kink bands", és a dir força tancats, angulosos i eix recta. D'altra banda la presència de nivells quarsítics prims permeten reconèixer plecs de deformació més dúctil i irregulars.
PARADA 5 - CONDICIONAL. ANTIC MOLÍ DE LLADORRE, (terme municipal de Lladorre, comarca del Pallars Sobirà). (Full 182). Després de fer la parada anterior, cal retornat cap a la carretera L . 504, per tal de continuar el desplaçament cap el Nord, anant ara cap el llogarret de Benante i cap els pobles de Lladrós i de Lladorre. En arribar a aquesta darrera població, just a la sortida, ens caldrà aturar-nos, per tal d´anar a peu cap a l´antic Molí, situat a l´altra banda del riu. Aquí farem una nova aturada, aproximadament a uns 5 Km des de la darrera aturada. En aquest recorregut. Hem continuat trobant afloraments dels materials esquistosos de l´Ordovicià, que ja hem trobat a les darreres aturades. En efecte, continuem estant situats dintre dels denominats Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca; és a dir: dintre de la Zona Axial Pirinenca, per on estem fent tot el recorregut del present itinerari, des de el seu inici a la localitat de Llavorsí. En aquest lloc hi ha un antic molí, el qual es troba possiblement a l´indret on hi havia l´antiga farga catalana de Lladorre. Aquesta utilitzava com a matèria primera els diferents afloraments dels materials ferruginosos. Del molí es molt fàcil veure la maquinaria i l´aprofitament de l´aigua del riu. Aquesta arribava a l´indret mitjançant una canalització.
PARADA 6 - CONDICIONAL. EMBASSAMENT DE TAVASCAN, (Tavascan, terme municipal de Lladorre, comarca del Pallars Sobirà). (Full 182). Després de fer la parada anterior, cal seguir cap al Nord per la carretera local L – 504. Aviat es deixarà per l´esquerre el trencall d´Ainetó, arribant-se prop del poble de Tavascan. Abans, però, s´arribarà a l´embassament de Tavascan, per on farem una nova aturada, si s´escau. Així, haurem recorregut prop de 3´5 Km, des de la parada anterior. Com als desplaçaments anteriors, en aquesta ocasió, hem tornat a trobar afloraments dels materials esquistosos de l´Ordovicià. Tanmateix, ens continuem trobant dintre de la Zona Axial Pirinenca, com a les anteriors aturades. En aquest indret hi ha un embassament situat a la Noguera de Cardós (que aquí es denomina Noguera de Lladorre). Prop d´aquest indret, recull les aigües del riu Tavascan, que procedeix del Nord, de la denominada Vall de Tavascan.
PARADA 7 - CONDICIONAL. PRESA I EMBASSAMENT DE MONTALTO, (Tavascan, terme de Lladorre, comarca del Pallars Sobirà). (Full 182). Després de fer la parada anterior, cal seguir cap a Tavascan, seguint sempre la carretera local L – 504. Després, des del poble, caldrà seguir cap el NE, per la pista que condueix cap a la Presa de Montalto, on hi ha un embassament. En aquest indret farem una aturada, a uns 7´1 Km de l´anterior, aproximadament. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels esquists i quarsites de l’Ordovicià, de les quals ja hem parlat a les aturades anteriors. Aquests indrets del recorregut, es situen plenament dintre de la Zona Axial Pirinenca, per on estem realitzant la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. En aquest indret hi ha un embassament i na presa, en la qual s´aprofiten les aigües del Noguera de Lladorre.
PARADA 8. PLA DE BOAVI, (Tavascan, terme municipal de Lladorre, comarca del Pallars Sobirà). (Full 182). Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà aparcar el cotxe prop de la presa (d´on surt, per l´esquerra el camí que es dirigeix cap els llacs de Certescans i Romeos). Ara, des d´aquí, ens caldrà seguir el recorregut a peu, per tal de continuar amunt, pel camí que s´encamina cap el Pla de Boavi. En arribar-hi, farem una nova aturada, després d´haver recorregut uns 1´3 Km més. Cal dir que aquest recorregut s´haurà fet per camins en no gaire bon estat, almenys en els darrers trams del mateix. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials paleozoics que formen part dels denominats Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, on ens trobem ara situats. Aquests materials són en bona part nivells esquistosos de l´Ordovicià (i també del Cambro – Ordovicià). Així, hem trobat, fonamentalment nivells d´esquistos i tanmateix de quarsites, dintre dels afloraments de l´Ordovicià. Tot i això, en diferents indrets del recorregut, haurem trobat dipòsits morrènics, procedents dels antics glacials que recorrien aquesta vall, denominada Vall de Lladorre. Cal destacar que sovint, entre aquests materials morrènics, es fan palesos blocs de composició granítica, procedents de la part alta de la vall. En aquest indret hi ha el conegut Pla de Boavi, situat sobre un antic estany d´orogen glacial, de sobrexcavació del Glacial de la Vall de Lladorre. A l´actualitat es travessat per la Noguera de Lladorre. Cal destacar que aquest riu neix en aquest indret, com a conseqüència dels aportaments de diferents riuets, procedents dels Llacs de Certescans, Romedos, Broate, Canedo, situats entorn del pla. La zona és d´una gran bellesa i es troba enmig d´un extraordinari bosc amb avets i bedolls.
PARADA 9. CASCADA DE BROATE, PLA DE BOAVI, (Tavascan, terme municipal de Lladorre, comarca del Pallars Sobirà). (Full 182). Després de fer la parada anterior, cal seguir a peu, pel Pla de Boavi, fins arribar a la Cascada de Broate. Aquí farem una nova aturada, aproximadament a 1 Km més amunt de la realitzada anteriorment. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials esmentats anteriorment. Tot i això, en moltes ocasions es troben recoberts per sediments terrígens, procedents dels diferents cursos d´aigua que han reomplert aquest antic llac i que han donat lloc a la Noguera de Lladorre. En aquest indret, es pot veure una cascada, formada per les aigües del riu de Broate, procedent de l´Estany de Broate. Aquest es troba a llevant d´on ara som. Aquest riuet és un dels que constituirà la Noguera de de Lladorre,
PARADA 10 - CONDICIONAL. MINA DE FERRO DEL PLA DE BOAVI, FORAT DE LA MINA, CASCADA DE ROMEDO, (Tavascan, terme municipal de Lladorre, comarca del Pallars Sobirà). (Full 182). Després de fer la parada anterior, cal començar a retrocedir lleugerament (tot i que es pot anar directament). A poc menys de 0´5 Km de la parada anterior, trobarem un barranc molt engorjat, per on baixa el Riu de Romedo, procedent dels Estanys de Romedo. Per aquest indret, farem una nova aturada. Rn aquest lloc hi ha una antiga mina de ferro. En aquesta s´extreien els òxids de ferro (HEMATITES i GOETHITA). Aquests materials s´haurien format a partir del sulfurs presents a la roca, als esquistos de l´Ordovicià. D´aquesta mina, suposem que procedien els minerals que es van utilitzar a les antigues fargues de Tavascan i de Lladorre. Per d´altra banda, aquí es pot veure el Riu de Romedo, procedent de estanys del Romedo Inferior i del Romedo Superior. Ambdós es troben situats al Nord d´on ara ens trobem situats. Aquest riuet, és un altre dels que constitueix, aigües avall, la Noguera de Lladorre. En aquest indret, aquest riu dona lloc a una cascada. Cal que aquesta cascada (i també la de la parada anterior) són conseqüència de la morfologia glacial d´aquesta zona. Efectivament, els riuets que donant lloc a les cascades, procedeixen de valls tributàries, situades sempre a més alçada, en relació a la vall principal. Per aquesta raó, el desnivell dona lloc a cascades.
PARADA 11. CENTRE D´INTERPRETACIÓ DE L´AIGUA, (Tavascan, terme municipal de Lladorre, comarca del Pallars Sobirà). (Full 182). Després de fer la parada anterior, cal retornar cap a al poble de Tavascan, per on farem una nova aturada. Així, en aquest retorn cap el poble, haurem recorregut la distància d´uns 9´6 Km, des de la parada anterior. En aquest recorregut cap a Tavascan, hem tornat a trobar afloraments dels materials de l´Ordovicià, dels quals ja n´hem parlat als recorreguts anteriors, que ara hem efectuat en sentit invers. Així, hem trobat afloraments d´esquists i de quarsites, fonamentalment. Per d´altra banda, cal dir que hem estat situats en aquest tram del recorregut, dintre dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca. En aquest indret hi ha el Centre d´Interpretació de l´Aigua, situat a un important complex hidroelèctric. Creiem que es tracta d´un bon indret, obligat per tal de conèixer la grandiositat de les obres realitzades en aquestes valls per les empreses FECSA i COPISA, fa poc més de tres decennis.
PARADA 12 - CONDICIONAL. LA PRESSA I L¨EMBASSAMENT DE GRAUS, (Tavascan, terme de Lladorre, comarca del Pallars Sobirà). (Full 182). Una vegada feta la parada anterior, ens cal sortir de Tavascan cap el Nord, remuntant el Riu Tavascan. Així, ens anirem dirigint cap a la Pleta del Prat. Abans, però, arribarem a la Presa de l´Embassament de Graus. Aquí farem una aturada, a uns 5´7 Km de la parada anterior, aproximadament. Aquest recorregut, l´haurem fet sempre per la Zona Axial Pirinenca (pels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, en concret), per on ens trobem situats, des de l´inici de l´itinerari. Per d´altra banda, al llarg de tot el recorregut efectuat des de Tavascan, haurem trobat afloraments dels materials esquistosos de l´Ordovicià. En aquest indret hi ha una presa d´uns 26 metres d’alçada, sobre el riu Tavascan- La presa va ésser construïda per ENDESA.
PARADA 13. LA PLETA DEL PRAT, (Tavascan, terme municipal de Lladorre, comarca del Pallars Sobirà). (Full 182). Una vegada feta la parada anterior, ens cal sortir cap amunt, remuntant el Riu Tavascan. Així, ens anirem dirigint cap a la Pleta del Prat, on hi ha una estació d´esquí nòrdic. En aquest indret farem una nova aturada, a uns 4´7 Km des del poble de Tavascant, per una carretereta asfaltada. En aquest recorregut hem passat pel poble de Cuanca i també per prop del de Noarre. Com als trajectes anteriors, aquest recorregut, l´haurem fet sempre per la Zona Axial Pirinenca (pels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, en concret), per on ens trobem situats, des de l´inici de l´itinerari. Per d´altra banda, al llarg de tot el recorregut efectuat des de Tavascan, haurem trobat afloraments dels materials esquistosos de l´Ordovicià. En aquest recorregut, haurem pogut observar paisatges extraordinaris amb una geomorfologia glacial, com el situat més amunt de Cuanca, pels voltant de Noarre, aigües amunt del riu de Tavascan. A la Pleta del Prat, hi ha un refugi; així com el centre de l´Estació d´Esqui Nòrdic de Tavascan. Cal dir que es troba situat aquest indret prop de l´Estany de Mascarida i també del Circ de Mascarida, situats a ponent.

Kommentare

    Du kannst oder diesen Trail