Koordinaten 1283

Hochgeladen 21. April 2019

-
-
861 m
431 m
0
39
78
156,45 km

angezeigt 30 Mal, heruntergeladen 2 Mal

bei Solsona, Catalunya (España)

Sortida en cotxe del divendres sant, el 19 d'abril de 2019, per la Segarra i una mica del Solsonès.

L'hem fet amb el cotxe familiar. la part de tornada si es fa amb un 4x4 segur que es guanya amb tranquil·litat però a canvi de no poder viure l'experiència de sorprendre't de per on poden passar els cotxes si es condueix a poc a poc, amb perícia i amb una bona dosi la confiança de que te'n sortiràs.

Si es fa amb un 4x4 és una ruta fàcil. Si es fa amb un cotxe familiar, la visita al Castell de Boixadors i de Cellers pels camins que hem seguit, és entre moderat i difícil.

Hem sortit a quarts de deu de Solsona cap a Pujalt per ser-hi a les 11, amb temps suficient per poder fer un esmorzar de forquilla a l'Hostal Jaumet de Torà. Una bona oportunitat per tastar l'Ofegat de la Segarra, però si no us be de gusts, una torrada amb llonganissa també està molt bona.

A les 11 hem fet la visita guiada per les instal·lacions museïtzades del que va ser el Camp d'Entrenament del XVIII Cos de l’Exèrcit Popular de la República a Pujalt.

A continuació hem anat a visitar Montfalcó, amb l'esperança de poder-hi dinar, però el restaurant estava ple, desprès de visitar la vila closa i de fer la ronda a la muralla, hem anat a Cervera a buscar un lloc per dinar.

A Cervera hem aparcat el cotxe darrera de la universitat, on hi ha el teatre de al Passió. Hem fet una visita ràpida per les muralles, el carrer i la plaça major. Hem intentat dinar a l'Antic Forn, però també estava ple. En aquest restaurant ens han recomanat que anéssim a la pizzeria la Cosa Nostra que està a les afores. Hi hem anat i hem dinat molt bé i de pressa (la pizza era molt bona, de pasta fina i ben feta).

Després hem anat a gaudir de les vistes del castell de Boixadors, seguin la ruta que ens indicava el mòbil i patint una mica per la dificultat del camí, però ha valgut la pena pujar-hi.

Continuant per camins de travessa hem anat a Prades de la Molsosa, a veure la creu del Captaire i a fer una visita ràpida pels seus carrers.

Hem pres el camí cap a Pinós i quan hi hem arribat hem anat pel camí de travessa que porta fins el monestir de Cellers. El camí s'ha fet una mica llarg, però ha valgut la pena fer-lo, ha estat tot un descobriment per nosaltres el monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers.

I tal com diu la nova dita:

Si on Jesucrist va perdre les espardenyes vols conèixer bé,
ves de Pinós a Cellers passant per Sant Celdoni i Sant Ermenter.

Per tornar, hem anat per la carretera bona cap a Torà, Biosca i Solsona. A quarts de vuit ja érem a casa.

Un molt bon viatge per al record, ple de vivències i de descobriments de llocs on hi haurem de tornar.
L’ofegat de la Segarra a l’hostal de cal Jaumet. Si voleu la recepta cliqueu aquí: http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-receptes/l__ofegat_de_la_segarra/ L'ofegat de la Segarra Ingredients: ¼ l - Oli d'oliva 1 - Orella de porc 1 - Morro de porc 2 - Peus de porc 1 - Galta de porc 100 g - Mongetes cuites 2 - Tomates ¼ l - Vi blanc ½ l - Brou 4 - Ametlles torrades 2 - Nous 1 tros - Xocolate dur 1 - Patata a daus 1 - Ceba 1 cabeça - Alls 1 manat - Herbes (llorer, orenga, timó i una fulla de menta) 1 pessic - Pebre negre 1 pessic - Pebre vermell dolç 2 pessics - Sal 1 culleradeta - Sucre 1 - Tronc de canyella 1 - Estrella d'anís Introducció: De l'Hostal Cal Jaumet de Torà Preparació: Poseu a enrossir, dins l'oli, la ceba tallada, la cabeça d'alls i el tomàquet. Afegiu-hi el vi blanc, el brou, el manat d'herbes, la sal, el sucre, el pebre vermell, la canyella i l'anís estrellat, i feu que arrenqui el bull. Tot seguit, poseu els peus de porc tallats a bocins, l'orella, el morro i la galta en una olla tapada amb paper d'estrassa o amb un plat. Deixeu que es vagi coent a foc no gaire viu durant unes dues hores. Més tard, afegiu-hi brou i uns daus de patata ja fregida. Al cap de vint minuts, feu una picada amb la xocolata, les nous, les ametlles, dos grans d'all, i si és necessari, una mica més de brou. La tireu a la cassola i ho deixeu fent xup-xup a foc lent durant uns trenta minuts. Ho deixeu reposar i ho serviu d'un dia per l'altre. Font: Hostal Cal Jaumet
Durant la primavera de 1938 arriben a Pujalt contingents del XVIIIè Cos d’Exèrcit per crear el que seria la BASE D’INSTRUCCIÓ d’aquest Cos de l’Exèrcit Popular. La Base d’Instrucció es planifica com a una instal·lació militar de nova planta amb el suport logístic i organitzatiu que pot oferir el poble de Pujalt que en aquest moment disposa d’energia elèctrica, telèfon, edificis per ser utilitzats inmediatament, etc. L’elecció d’aquest emplaçament també es deu a la proximitat d’aigua i a una bona via de comunicació com és la carretera de Cervera a Calaf. Pujalt quedava a mig camí entre el front ( 60km.) i les grans ciutats de la reraguarda catalana. Les principals instal·lacions (barracots, latrines, refugis antiaeris subterranis, tendes de campanya, habitatges, cuines, defenses antiaèries, teatre …) les trobem al Bosc dels Obacs en la zona de La Muntada. La base també disposava d’una gran i equipada zona esportiva amb camp de futbol, pista d’atletisme, pista americana i dutxes; en el sector de Tusquella hi havia els rentadors amb un canal de 50 metres; i a 2 km, al sud est, podem veure com era el camp de tir; encara conserva les trinxeres dels blancs. No se sap exactament quants soldats varen fer servir aquestes instal·lacions; podem parlar, però de 8.000 a 10.000 i, amb una capacitat per a 1.200 soldats. https://www.exercitpopular.org/
Uns poemes de Joan Olivé Porter del mes de novembre de 1938, exposats al Memorial de l’Exercit Popular de Pujalt, del llibretó que va escriure inspirant-se en les “Estampas de Castelao”, unes estampes de crítica al franquisme de l’època. L’exposició recull tots aquests poemes. En Jacques González, fill del comandant de la base, va conservar i cedir el llibretó de poemes que a la vegada el seu pare, el Comandant de la base d’instrucció Santiago González Artigas, queva conservar durant el final de la guerra, l’exili i la seva estança a França. Aquests poemes els va escriure en Joan Olivé Porter, secretari personal del Comandant. https://www.exercitpopular.org/
Memorial De L’Exèrcit Popular En homenatge a tots els homes i totes les dones, nens i nenes que van viure i patir aquells tràgics moments de la nostra història. https://www.exercitpopular.org/
Memorial De L’Exèrcit Popular En homenatge a tots els homes i totes les dones, nens i nenes que van viure i patir aquells tràgics moments de la nostra història. https://www.exercitpopular.org/
És un refugi situat al peu del camí que hi ha a la part baixa del turó. És un refugi integral amb dues boques. Al costat hi ha un polvorí excavat també als nivells naturals. Té diferents galeries disposades en ziga-zaga, clarament concebudes per protegir l'interior dels efectes de la metralla. Les mides aproximades són de 120 m, de llargada total, 1,75 d'amplada i 1,80 d'alçada, tot i que el terra original pot estar a un nivell inferior a l'actual. A l'interior hi ha marques de les eines emprades -bàsicament pics- per a l'excavació del refugi i en diferents punts hi ha algunes banquetes, possiblement on s'acomodaven. Hi ha diverses inscripcions, hi figura l'any de la construcció 1938. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Refugi_de_l%27Ex%C3%A8rcit_Republic%C3%A0
Memorial De L’Exèrcit Popular En homenatge a tots els homes i totes les dones, nens i nenes que van viure i patir aquells tràgics moments de la nostra història. https://www.exercitpopular.org/
Montfalcó Murallat està aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergós. Forma un recinte clos i murat i es tracta d'un excepcional exemple de vila closa que conserva en bon estat el mur perimetral al qual s'adossaren interiorment les cases. El Castell de Montfalcó, que donà origen a la vila- fou bastit possiblement vers el segle XI quan el comte de Berga repoblà la zona propera al Sió, integrant-la al comtat de Cerdanya. Per casament, el 1234 el castell passà a ser propietat de Ramon Folc VIII de Cardona, integrant-se així al vescomtat i més tard comtat i ducat de Cardona, formant part de la batllia de Torà. Aquesta situació es donà fins a la desamortització del segle XIX. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Montfalc%C3%B3_Murallat
El recinte fortificat de Cervera és la muralla de la vila de Cervera (Segarra) declarada bé cultural d'interès nacional. La fortificació es desenvolupà a partir del seu castell, situat al cim d'un puig anomenat Montseré, al sud-oest de l'actual nucli urbà. Els murs i torres de defensa foren edificats el segle XIV i en part restaurats modernament. Les muralles conservades a Cervera són, fonamentalment, d'època medieval i foren aixecades durant els segles XIV i XV. No obstant això, cal advertir que aquesta construcció va aprofitar-se de l'existència d'una fortificació anterior i és probable que, en molts sectors, la nova muralla se superposés a l'antic recinte. Pel que fa a l'evolució posterior, Cervera, pel desnivell del terreny, s'expandí cap a la zona plana, deixant a les seves espatlles, el circuit medieval ideat per Pere el Cerimoniós que, en millor o pitjor estat, s'ha conservat quasi totalment. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Recinte_fortificat_de_Cervera
El Carrer Major és un dels carrers més importants de la ciutat de Cervera (Segarra). Al llarg d'aquest carrer s'hi poden observar diverses façanes caracteritzades per obertures d'arc rebaixat, amb la clau central i petites finestres sota teulada. És una clara influència de l'arquitectura de la Universitat i de l'època d'esplendor que va viure la ciutat amb el seu establiment. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Carrer_Major_de_Cervera Cervera no s'entén sense el carrer Major. D'alguna manera, Cervera és, tota ella, el carrer Major. D'origen medieval, va anar allargant-se serpentejant sobre el turó, aplegant totes les cases de les nissagues importants i els principals convents. Havia estat porxat i, en una part, encara ho està. Al segle XVIII, coincidint amb la creació de la Universitat, es van reformar moltes de les cases, per això són nombroses les façanes setcentistes, amb arcs rebaixats a les portes, finestres amb balcons i golfes amb petites obertures. El carrer, força llarg, està farcit d'edificis d'interès, alguns encara amb elements d'època medieval i altres reformats als segles XIX i XX. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8536
Plaça en forma de L. Tres costats estan ocupats per cases antigues, la majoria construïdes o reformades en temps de la Universitat, amb porxos de permòdols superposats de pedra de forma cilíndrica. La banda restant està ocupada per la Casa-Palau de la Vila i la torre-campanar de Santa Maria, que sobresurt. Al costat esquerre de la Casa de la ciutat hi ha un mirador que comunica amb la Sebolleria per una forta rampa. També hi ha una font, obra de Josep Cantó. De la façana de l' Ajuntament el que ens crida l'atenció són les cinc mènsules que sostenen cadascun dels tres balcons. El balcó de la dreta: El mercat El mercat està representat amb una simbologia estranya, que representa qualsevol de les actituds que es poden donar en un mercat. D'esquerra a dreta el primer podríem dir que està mirant les mercaderies que hi han en el mercat. El segon ensenya la llengua; respon a una mena d' oratòria, pertanyent a la capacitat d'un venedor per tal de convèncer al possible comprador. El tercer, te la mà al cap que simbolitza el mal de cap que representa ser un bon comerciant. El quart ens ensenya les dents i simbolitza la possibilitat de perdre-les quan es tracta de fer negocis. Finalment el cinquè és un camàlic, persona que te com a ofici transportar coses de pes al seu coll. El balcó central: Els sentits Les mènsules del balcó central, representen els cinc sentits corporals, ja que amb tots aquests és pot fer un bon mercat. Tenim un personatge que s'aguanta les ulleres, aquest representa la vista; reforçada amb aquestes per no perdre el mínim detall del intercanvi. El que es toca l'orella, representa l'oïda, per no perdre cap notícia que li pugui representar uns guanys. Seguidament tenim el olfacte, representat amb un home que es toca el nas. Aquest seria en un sentit més figuratiu. Ja que representa la intuïció per veure on hi han guanys. També apareix el tacte, representat amb l'home que és toca la barba. No tan sols es tracta de comprovar la qualitat d' un producte, sinó que també la de fer un bon negoci, estirant-se la barba i pensant-s'ho bé. Finalment la figura del mig representa el gust, però de manera poc representativa. El balcó de l' esquerra: La presó Atès que l' ampliació de la façana va ser feta per allotjar instal·lacions de presó, en ella hi ha representada personatges relacionats. Representats hi ha: una víctima, amb la bossa buida mentre crida. També hi surt el carceller, que duu les claus de la presó. El lladre, que ha estat emmanillat. A més a més hi surt un delinqüent, que és transportat la presó amb els braços lligats al darrere. Finalment el cinquè personatge, apareix amb els dits a la boca, es el que ha advertit del robatori xiulant. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Paeria_de_Cervera
Explica la llegenda que Felip V va dir als cerverins que els atorgaria el que demanessin en mostra d'agraïment pel seu suposat suport durant la guerra. Els cerverins van demanar tenir port de mar. La demanda era del tot impossible de fer realitat. Cervera és a uns 60 quilòmetres del mar i a 548 metres d'altura. S'explica, que arran d'això, el rei Borbó va decidir posar la Universitat a Cervera per fer arribar la cultura a aquella pobra gent i, alhora, oferir les rendes del port més proper i important que tenien, el de Salou, per finançar-ne la construcció. http://reusdigital.cat/noticies/digues-la-teva/els-300-anys-de-la-universitat-de-cervera
http://www.pastaslacosanostra.com/ La millor pizza de la Catalunya interior i part del més enllà, les fa en Juanjo a la Cosa Nostra, a Cervera. Artesanes i amb ingredients de proximitat. https://www.rac1.cat/programes/via-lliure/20180414/442560463332/via-lliure-blogs-vivants-pizza-catalunya.html?facet=amp
El castell de Boixadors pertany al municipi de Sant Pere Sallavinera, a l'Anoia, ben a prop dels límits amb la comarca del Bages i a tocar del Solsonès i la Segarra. Al costat, s'alça l'església avui anomenada de Sant Pere de Boixadors. Del castell resta la torre rodona mestra, una sala coberta amb un arc de diafragma ogival, i restes d'un casal senyorial amb els seus cups, colomar i altres senyals de dependències així com de murs que protegien la part dels senyors. Connectada per un portal amb el castell, estaria la capella de Sant Pere i a l'altra banda del castell envoltat de murs es conserva el que sembla ser una gran necròpoli. Un esglaonat joc de murs i contramurs escalen i protegeixen el monticle. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Boixadors
La Creu del Captaire es troba situada a l’exterior del nucli de Prades de la Molsosa (mapa), al davant de l’església i al costat del cementiri i d’alguns horts del poble. La Creu del Captaire té un curiosa història: L’any 1953, un dia al vespre arribà al petit poble de Prades de la Molsosa un captaire perdut i malalt, guiat pel so de les campanes del campanar del poble, que tocaven el toc dels perduts, toc que recordava a la gent que ja era vespre i que era hora de retirar-se a les seves llars. Cal tenir present que en aquells anys, les comunicacions no eren com ara, i hi havia molts pobles perduts pel bosc, com es el cas de Prades, que quedava amagat enmig del bosc. La gent de Prades tenien fama de ser molt hospitalers i així ho van demostrar acollint i cuidant el captaire. Durant uns mesos va estar convalescent en una cabana mentre era cuidat i atès per la gent del poble. Un cop va sentir-se curat, en agraïment a l’acolliment i atencions que generosament li havien donat els veïns, va manifestar que els hi volia regalar una creu que tenia a Biosca a mig esculpir. Els veïns van ajudar-lo a anar-la a buscar tot pensant-se que es trobarien amb una senzilla creu obra d’un afeccionat però la seva sorpresa va ser gran en veure-la doncs a primer cop d’ull hom s’adonava que aquella escultura no era en absolut una obra d’afeccionat. La creu té trets semblants als de l’arquitectura celta, així doncs, podria ser que el captaire fos d’aquella nacionalitat cultural. Extret del treball de recerca de Laia Cererols Sala, que podeu consultar a: http://www.francescribalta.cat/joomla/images/stories/estudis/batxillerat/recerca/TR_Laia_Cererols_annex.pdf I ampliat amb el que posa a la viquipèdia. https://spivakmichael.wordpress.com/2018/07/23/la-creu-del-captaire-de-prades-de-la-molsosa/amp/
Prades és una de les tres entitats de població del municipi de La Molsosa (Solsonès). El terme abasta la part nord-oriental del sector de llevant del municipi que està situada entre la Serra del Pal al sud i el terme municipal de Pinós al nord. El poble, una petita vila closa situada dalt d'un turonet que s'enlaira entre els 789 i els 800 m. d'altitud al centre d'una petita cubeta inclinada cap a llevant que conforma la capçalera de la riera d'Otgers. Prades prové del mot llatí prata que significa prats o pastures. La primera referència documentada del lloc que s'ha trobat fins ara correspon a un contracte de compravenda de l'any 987. En aquella època el lloc pertanyia al castell de Castelltallat L'església, dedicada a Sant Ponç, és del segle XII però dins la tradició de l’arquitectura del segle XI. Es troba documentada des de l'any 1040 entre les possessions de l'església de Sant Vicenç de Cardona constant ja com a pertanyent al terme de la Molsosa. Consta de dues naus, una de tradició romànica amb algun element pre-romànic – com són les creus dibuixades a les pedres – i l’altra, comunicada per grans arcades, del segle XVII. El campanar porta inscrita la data de 1878. Malgrat les modificacions que ha sofert l’edifici, la façana sud correspon a l’original on s’hi obre la porta d’arc de mig punt adovellat. Al seu interior hi ha tres valuosos altars barrocs, també del segle XVII. El major, dedicat a Sant Ponç, el de Sant Abdó i Sant Senén —molt venerats al lloc—, tots dos amb notables relleus esculpits i valuoses imatges, i el del Roser, d'escultura i taules pintades, que data de 1679. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Prades_(la_Molsosa)
Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers més conegut a la comarca com Monestir de Cellers és un monument del municipi de Torà (Segarra) declarat bé cultural d'interès nacional. Monestir benedictí situat a 9 km de Torà, al fons de la vall de Cellers. Aquest conjunt està format per diverses dependències que s'han anat afegint al llarg dels anys. L'església és l'element principal d'aquest antic monestir, però al voltant d'aquesta trobem l'anomenadea Casa dels Sants (SE), dos patis (O) i la rectoria (O). Església de planta quasi quadrada amb una capçalera triabsidal mancada de nau. Dins el gruix del mur hi ha dues petites absidioles, una a cada banda de l'àbsis central. L'espai quadrangular és cobert amb una cúpula sobre petxines. La cripta, sota l'àbsis central, té tres naus i dotze parells de columnes amb capitells esculpits. Segons la llegenda, les despulles dels màrtirs sant Celdoni i sant Ermenter foren portades a Cellers, un poblet de la vall de Forest, a l'antic terme de Llanera de Solsonès, procedents d'un monestir d'Aragó, per enterrar-les en un lloc segur, lluny del perill musulmà, i aixecar-hi una església. El 1038 els monjos Guillem, Galid i Seniofred rebien un donatiu per tenir cura de l'església de Sant Celdoni i Sant Ermenter. Amb el temps s'hi formà una petita comunitat benedictina, que el 1070 passà a dependre del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, i esdevingué un petit priorat. A mitjan segle XIV quedà pràcticament deshabitat, per la qual cosa el comte de Cardona, Joan Ramon Folc, d'acord amb el senyor feudal de la contrada, Ramon de Pinós, considerà que la solitud del lloc no era adient per a tenir-hi les relíquies dels sants, que foren traslladades el 19 d'octubre de 1399, un diumenge segons diu l'acta del notari, a l'església de Sant Miquel de Cardona i col·locades en el seu altar major. La versió popular diu, però, que els cossos foren robats pel comte o en tot cas comprats. Així també ho explica el Martirologi Català de F. Reirola Masferret, 1880. Finalment, per una butlla de 1593, les rendes del monestir quedaren incorporades a la canongia de la catedral de Solsona. Devia patir alguns desperfectes durant la Guerra dels Segadors, així trobem que part de la paret del frontispici és de carreus molt treballats provinents d'una restauració que data del 1700, segons està inscrit en una pedra de la girola central i en els ferros forjats de la porta. Encara avui el diumenge de Passió s'hi celebra la Festa del Perdó en la que hi ha la possibilitat de confessar-se. També inclou una missa i un dinar campestre. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Sant_Celdoni_i_Sant_Ermenter_de_Cellers
Si on Jesucrist va perdre les espardenyes vols conèixer bé, ves de Pinós a Cellers passant per Sant Celdoni i Sant Ermenter. Cellers és una entitat de població del municipi de Torà, a la comarca de la Segarra. Fins a l'any 1968 formava part de l'antic municipi de Llanera i de la comarca del Solsonès. El nucli de Cellers està situat al centre de la vall de Cellers, antigament denominada Vall de Forest. És una vall profunda i estreta que es perllonga d'est a oest des de prop de Pinós fins a Torà, encaixada entre les serres de Sant Donat i de Claret al nord i la serra de Cellers al sud, les quals s'aixequen sobtadament un centenar de metres per damunt de la vall i conformen els límits d'aquesta. https://ca.wikipedia.gorg/wiki/Cellers_(Torà) L’antic monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, del qual només resta l'església (segles XI-XII), constitueix l'exemplar més notable del romànic de la zona, compost d'un creuer amb tres absis però sense nau. No es va fer la nau, es van quedar sense pressupost i està inacabat, per aixó té aquesta curiosa forma de trèbol. La cripta, amb capitells originals, fou restaurada el 1898. Aquesta zona resultà especialment castigada per l'incendi forestal del 1998 i va posar en greu perill l'edifici que, posterioment, ha estat sotmés a una restauració consistent en la refeta de la coberta i el descobriment de part de la primitiva façana. https://www.tora.cat/municipi/noticia/397/cellers

Kommentare

    Du kannst oder diesen Trail