Koordinaten 184

Hochgeladen 6. Mai 2012

Aufgezeichnet Mai 2012

-
-
29 m
7 m
0
2,4
4,8
9,56 km

angezeigt 2115 Mal, heruntergeladen 17 Mal

bei Picanya, Valencia (España)

Històricament el paisatge de l’Horta Sud, s’ha caracteritzat per un equilibri plurisecular entre les terres de marjal, situades entorn l’Albufera, que es dediquen al cultiu de l’arròs, les terres d’horta regades per l’aigua del Túria i les destinades a cultius hortícoles, i les terres més altes e interiors ocupades per cultius de secà. A cadascuna d’aquestes àrees sorgeixen unes determinades tipologies arquitectòniques. Així a l’horta trobem l’alqueria, a la marjal la barraca i a les terres més d’interior podem trobar casetes de secà, com masos .
Tota aquesta forma de concebre i de viure el territori, va començar a cambiar a les últimes dècades del segle XIX. Amb l’arribada de la Revolució Industrial, quan es va generalitzar l’ús de la màquina de vapor, aplicada aquesta a l’agricultura per a captar i extraure aïgua provenent del subsòl. Aquesta, va cambiar el paisatge, significant l’expansió del cultiu de taronger.
El procés va començar el 1880-1900, quan veïns de la ciuat de València van invertir grans capitals en adquirir terres de secà que amb els nous mitjans, pronte van passar a ser camps de tarongers, la construcció de pous amb l’aplicació de les noves màquines de captació d’aigua va fer posible aquest canvi.
Els primers horts van sorgir dins del triangle format entre les poblacions d’Albal, Catarroja i Picanya . Es van construir en una primera etapa de transformacions realitzades entre 1870-1930, en terres que llindaven amb l’horta. Eren aquestes, terres fèrtils i planes, motiu pel qual no era necesari utilizar massa recursos en l’aterrament del terreny, i situades a més, entre els 40 i els 100 metres d’altitud.
El sorgiment del ferrocarril i la navegació a vapor va posibilitar situar la producció de taronges a l’àmbit europeu .
En un principi el més costós, era la perforació del pou i la instalació de la màquina de vapor, el que va fer que només la burguesia podía accedir a aquests tipus de conreus. Va ser al 1910, quan nombroses comunitats de regants van poder sumar-se a aquest proçés, de forma que cada propietari adquiría les acciones necesàries per a poder regar les seues terres, podent accedir així als beneficis que generava el per aquell moment negoci lucratiu del taronger.
En aquest proçés de transformació paisagística, l’hort de taronger constitueix el principal element identificador i caracteritzador del paisatge. L’hort de taronger, es una explotació agraria concetrada, generalment rodejada per una ranca, i presidida per una edificació que era utilitzada tant com a casa per a estiueig com per a residència de la familia d’encarregats del camp . Habitualment, la casa i la bassa es situen al centre de la parcel.la, a partir d’aquestes es dissenya la distribució de l’hort, formada habitualment per dos eixos en forma de creu. Un camí, en forma de passeig en el que s’han plantat especies ornamentals i que finaliza quan arriba a la façana de l’edificació principal.
La casa d’hort, en els modèls més antics, tenía a la planta baixa la dedicada a l’habitatge dels hortolans, i la planta superior estava ocupada per l’habitage dels propietaris, que era ocupada només com a segona residència. Més endavant, les cases de finals del segle XIX i principis del segle XX, ja es separen en dos edificis diferents residències, sent l’edifici principal més ornamentat i luxós, i un altre més senzill per a la familia d’encarregats del camp. Relativament prop de la casa, trobem el pou amb la séquia, que amb el temps va passar a ser el lloc on es situaven les màquines per a bombejar l’aigua del subsòl, junt a la bassa on era acumulada l’aigua per a regar l’hort. Tot aquest conjunt es a sovint rodejat per un jardí amb plantes ornamentals.
Es important recalcar que els horts de tarongers, sorgeixen motivats per la industrialització en una societat contemporània, que pretén comercialitzar el seu producte pel mercat internacional i que les millores produides als mitjans de comunicació i a les tècniques agrícoles, ho fan posible. En total, s’han pogut inventariar fins a 38 horts .
En Picanya, per on passa bona part del nostre recorregut, aquest horts formen part d’una unitat paisajística singular que avui en día es troba protegida. Açí es on es troba la major concentració d’horts de tota l’horta de València. Aquests es troben agrupats entorn al Camí dels Horts, el que seguirem al principi del recorregut. Continuarem pel camí de la Pedrera, fins a arribar al camí de Santa Ana a Paiporta. Aquesta zona es on es troben el conjunt més interesants d’horts de la comarca. Així, podrem trobar importants exemples d’arquitectura rural burgesa, com són els horts de Montesinos, Veyrat, Gamón, Llop o Plà. En ells trobarem, a més uns jardins destacables, d’altres com el de l’hort de Plà, destaquen per contindre una gruta i un llac artificial, a més d’una pergola de ferro i bancs pel jardí. En certa forma, aquestes construccions de jardins, són la barreja entre el jardí valencià amb la moda vigent de finals del segle XIX en jardineria.
Quan arribem al nostre recorregut al camí de Santa Ana, trobarem una sèrie d’horts relativament separats i sense tanques, exceptuant l’hort de Santa Ana, el que fà que es puga apreciar la diferència entre aquestes petites parcel.les, en contraposició amb les grans propietats. Aquestes, fàcilment diferenciables pel tipus d’edificació monumental i els motors que sobreeixen a aquest paisatge en que res, llevat d’açò sobreeix del taronger. Més endavant del recorregut, passarem per davant dels horts de Fadrí, de Noguera, de l’Estrela,… en els que les edificacions principals contenen elements decoratius propis de l’arquitectura islàmica, com arcs de ferrudura o merlets.
La segona expansió del taronger, es va produir a partir de 1930 i fins als anys 80. Convertint en horts de tarongers, aquelles terres situades per dalt dels 100 metres d’altura, a llocs com el Plà de Quart, amb edificacions, com masies que poc tenen que veure a les que trobarem a la nostra ruta.
L’última etapa d’expansió, comprén les actuacions realitzades a partir dels anys 80, es van transformar terres de secà, com les que trobem als termes de Torrent i Picassent, i es van dur a terme degut a la implantació del reg per goteig. Aquestes les recorrerem al Tram 6, El secà Transformat.
Waypoint

MOTOR DE SANT JORDI

Va ser construit al 1912, moment en que a Picanya es van començar a fundar els primers pous a finals del segle XIX. Aquest proçés de modernització del regadiu va coincidir amb les dràstiques transformacions de les terres més llunyanes del riu Túria, ja al barranc de Picanya. En un primer moment a principis del segle XIX sorgeixen els pous privats, aquestos eren motors tèrmics, que més endavant es van perfeccionar pasant a utilitzar gas pobre per aspiració, cremaven carbó d’antracita, estelles de llenya, corfes d’armetlla o morca d’olives… Als anys 40 van pasar a ser electrificats. L’edifici és rectangular d’una sola altura, amb dos parts, el motor i la casa de l’estatger. La coberta és de dues vessants amb teula àrab. A la façana hi ha alguns elements decoratius, alternant l’obra de maçonería amb la rajola. Sobre la teula trobem la torre de la comesa elèctrica, construida a l’últim període de remodelacions. Accesibilitat: 2
Waypoint

MERCAT MUNICIPAL D'ALCÀSSER

El mercat municipal es va construir el 1927, com es pot veure a la inscripció de la façana Antigament, on hui trobem el mercat es trobava el llavador municipal. L’edificació es de planta rectangular, amb un sola nau de gran alçada. Construit amb rajola sobre carreus de pedra, sobre els seus murs es recolzen les bigues de fusta encabellades amb ferro de forja que conformen l’estructura. A l’edifici hha quatre portes d’accés, i l’espai interior es totalment diàfan. A la façana principal hi ha un frontó triangular i una arc peraltat que remarca la porta d’accés, que està flanquejat per pilars monumentals. Estilísticament, mostra una barreja d’estils arquitectònics, que van desde l’arquitectura popular a l’academicisme, passant per alguns elements modernistes, com les marquesines de ferro forjat o les sanefes de decoració vegetal. Accesibilitat: 3
Waypoint

HORT DE VEYRAT

L’accés a la parcela es fà a través d’un camí transversal que porta fins a la casa, a aquesta el precedeix un menut jardí ornamental. Trobem flora d’interés com un til.ler, llorer, araucària o palmera canària entre altres, amb alguns arbres de gran alçada i fulla perenne La vivienda es una casa d’hort burguesa de dues plantes, que ha sigut reformada als anys 30 del segle XX aconseguint l’aspecte actual. L’accés a la casa es fà mitjançant un pòrtic, que recorda al llenguatje clàssic, i que conté nombrosos element ornamentals. Als quatre pilar ornamentals de pòrtic, trobem uns capitells molt estilitzats. Aquest pòrtic, es el que li otorga l’element distintiu i de prestigi que impresiona al vivistant que accedeix a l’interior de la vivenda A la part de darrere es sitúa un pati en el que es troba la caseta de màquines del motor que precedeix a la bassa. Les embocadures de les finestres es troben a l’altura de terra de forma que s’integra en el paisatge exterior, trobem a l’intradós de les obertures unes mènsules foliades.. Aquesta edificació, concentra, després de les reformes a dates tardanes, tot un conjunt d’elements ornamentals que s’han simplificat per a adaptar-se als programes decoratius del moment. La parcela es de forma de rectangular tancada cap a l’exterior per una bardissa, actualment es troba plantada per horts de tarongers. Accesibilitat: 3
Waypoint

HORT DE PLÀ

Trobem l’edificació a un extrem de la parcel.la, junt al camí que li dona accés. També presenta un altre accés per mig d’un llarg camí que travesa la parcel.la i que va a parar a la porta de l’edifici principal. En front, hi ha el jardí, un dels més conseguits que trobarem als horts de Picanya, sobretot per la frondositat i varietat de les espècies vegetals. L’edificació principal, està formada per tres crugies pàral.leles a la façana. Amb una disposició simètrica de les obertures, la compartimentació del mur es fà mitjançant senzilles pilastres que marquen les divisions verticals, i les cornisses amb ressalt a l’altura de les pilastres i els balcos, que divideixen les diferents plantes. Per a rematar la façana hi ha una gran cornisa que unifica l’espai. La teulada es a dues vessants, oculta pràcticament per un àmpit massís. La vivenda dels propietaris, que es la que es situa sobre l’eix de la façana, s’eleve aproximadament un metre sobre el nivell exterior, de forma que l’entrada està precedida per una escala amb graons de pedra artificial que dona pas a una terrassa pavimentada amb mosaic de Nolla. A l’exterior,les bigues de fusta del pòrtic quedem amagades per una cornisade plaques de guix que l’envolta per complet. Al costat del pòrtic, s’obri una porta de fusta que dona accés a la vivenda, a cadascuna de les obertures de la vivenda hi ha un balcó. A l’esquerra del conjunt, trobem la capella, amb una façana de rajola vista, material que la fa resaltar davant les altres. L’edifici es va construir, el 1889, amb un estil a la façana neogòtic, estil molt emprat a l’arquitectuta cohetània de la època. La portada d’accés es ogival amb embocadura de pedra, al sobre d’aquesta hi ha un rosetó, rematant-se el conjunt amb un frontó triangular entre dos pinacles. El jardí, el trobarem al davant de la vivenda, i d’allí seguint una vorera de formigó podem accedir directament a la glorieta. Malgrat que amb el pas del temps i l’abandó, aquest jardí es pot dir que es un dels més importants jardins del horts de Picanya. Segons va ser habitual al segle XIX, el jardí presenta una barreja de trets de jardí barroc del segle XVII i del jardí anglés del segle XVIII, amb elements que tracten de recrear les formes de la natura, com un llac artificial, una gruta,.. La glorieta, de planta octogonal, es construeix sobre una senzilla base de ferro. El sostre de fusta, es recolça sobre plaques ceràmiques que conformen la coberta. El paviment del mosaic de Nolla, es reprodueix sobre un fons blanc amb elements com garlandes, papallones,... Els bancs, es disposen de manera simètrica al voltant del sortidor. Tots ells estàn coberts amb taulells ceràmics de Manises de les primeres dècades del segle XX, d’estil neomudèjar. Trobem el motor adosat a la vivenda dels estatgers, tancat en una caseta independent del conjunt. Accesibilitat: 3
Waypoint

HORT DE MONTESINOS

L’edifici va ser construit l’any 1904, trobant l’edificació al fons de la parcel·la. L’accés principal es realitza a través d’un camí flanquejat de xiprers. Davant la façana principal trobem un xicotet jardí , en el que hi ha algunes espècies arbòries i que està desprovist de qualsevol element decoratiu arquitectònic. L’edificació principal, respòn al modèl típic de tipología de casa amb torre centrada en la planta. Té dues altures, sobre les que hi ha una coberta a quatre faldons . L’exterior de la vivenda ha sofrit nombroses intervencions que han anat canviant l’aspecte original de l’edificació, sobretot els revestiments i la forma de les obertures. La façana principal conté una disposició simètrica dels vans, amb la porta d’accés centrada. També hi ha un pòrtic al mig, que es un afegit posterior, així com també la decoració amb dels taulells, prou recent. En la part de darrere, trobem les instal.lacions per a l’explotació agrícola, com els estables, la bassa,.. la major part d’aquests ha desaparegut degut a una reforma produida als anys huitanta. Accesibilitat: 3
Waypoint

HORT DE LIS

La parcel.la plantada de tarongers, es divideix en cinc bancals i el conjunt d’edificis es disposa al centre de l’explotació, podent accedir per qualsevol dels quatre camins d’accés. Va ser construit, segons el seu propietari, l’any 1927, substituint una anterior edificació, l’arquitecte va ser Juan Bautista Carles Llamosí. L’edificació s’enquadra dins del classicisme prerracionalista, amb influència de l’art déco i el neobarroc. Trobant una simplificació i estilització als pocs elements decoratus que trobem a la façana. L’edifici, de planta quadrangular, s’estructura mitjançant tres crugies perpendiculars a la façana. Amb una coberta a quatre vessants, i com es habitual en aquest tipus d’edificacions, amb un torre mirador adosada, i també una capella. El cos central conté tres plantes, destinades a vivenda dels senyors. La façana, també conté el característic pòrtic que enfatitza l’acces a la vivenda, en aquest cas, abasta tota l’amplària de la façana. Trobem decoració al cantons de la façana, amb una motllura llisa.Les obertures de les diferents plantes s’alineen en sentit vertical , disposant-se de forma simètrica. Les obertures, a penes presenten motius decoratius, només a la tercera planta trobem decoració amb una banda ampla de rajola vista. En general , aquesta edificació, conté uns motius decoratius molt simplicats, la major part provenent del llenguatge clàssic. Adosat a l’edifici, trobem la torre-mirador, que en conjunt es molt similar a la façana de la casa. Resaltant els cantons amb bandes llises i en decoració al pas d’una planta a un altra. Les obertures de les finestres, s’enmarquen en els contorns amb una senzilla motllura. Davant la façana principal trobme un jardí, diseny del qual ha estat modificat amb el pas del temps. Només, queden algunes especies vegetals, l’estrutura de ferro que enmarca el passeig, que també forma la balaustrada de formigó i la porta d’accés Junt a la balaustrada trobem uns bancs de formigó revesits amb taulells de Manises, decorats amb motius neobarrocs, molt similars als vists en altres horts. Accesibilitat:3
Waypoint

HORT DE GAMÓN

L’accés principal es troba en línia recta desde la porta principal d’entrada, fent servir com a punt de fuga la porta posterior. Al camí trobem bancs de formigo que contenen el mateix diseny que els que hi ha al jardí. Açí, en contra d’altres horts, totes les edificacions estàn centrades en les tasques agrícoles. A l’est de la façana principal hi ha una important façana, mentre que davant la vivenda es troba el jardí que ocupa un espai similar en paral.lel a la façana. El jardí ornamental es de gran interés pels seus elements arquitectònics, trobem a més flora de gran interés, com palmeres datileres, casuarines, cedres, llorer o jacarandes. A més d’elements arquitectònics d’estil eclèctic al jardí com bancs, pèrgoles, una gruta artificial, estàtues,... Aquest es troba separat de l’hort de tarongers. Els elements arquitectònics s’articulen entorn a un eix central. En primer lloc apareix un sortidor amb una figura cuita d’estil neobarroc, i a continuació hi ha una pèrgola rodona feta amb columnes de formigó armat i capitells jònics. Al centre de la pèrgola trobem una figura femenina sobre un pedestal. També trobem, baix del colomer, una gruta artificial, element característic del jardí romàntic, aquest element ja el trobem a l’hort del Pla. Abans de que la familia Gamón, l’adquirís, ja hi ha una edificació anterior, també orientada cap a les tasques agrícoles. Quan la familia Gamón, al 1930 es fà amb la propietat, es produeix una important remodelació que finalitza el 1932. Encara que l’edificació conté l’estructura original. La vivenda està formada per un cos de dues plantes de crugies paral.leles a la façana amb una coberta de teula àrab de dos faldons. Aquest edifici encara conserven les característiques pròpies de l’arquitectura d’alquería valenciana, malgrat les reformes produides als anys 30. Al costat de l’esquerra, trobem la torre mirador, aquest es troba en pràcticament tots el horts construits a partir dels anys 20. La torre es recolça sobre l’edificació principal. A l’altre costat, hi ha un pati tancat amb pared de masonería, que va sofrir grans transformacions amb la reforma de principis de segle. Sobre el pati es va construir una terrassa , situada al nivell de la primera planta de l’edificació principal. Accesibilitat: 3
Waypoint

HORT DE FERRÍS

Aquesta es la típica casa d’Hort de la comarca, construida al segle XIX. Destaca el jardí que la rodeja per l’est, cap on està orientada l’entrada principal. L’edificació es de dues plantes, al surest encara es troba el motor que extraía l’aigua del subsòl. Formada per una vivenda de dues crugies paral.leles amb coberta de teula i a dues vessants. A totes les façanes hi ha una certa cura compositiva, encara que en algunes intervencions posteriors s’han vist modificats. Encara que l’interior ha sigut modificat, trobem la imatge d’una vivenda burguesa pròpia dels anys 20. Dins de la parcel.la de l’hort, destaca el camí d’accés que conflueix clarament sobre l’eix de simetría de la casa. Pràcticament no hi ha elements com vegetació ornamental ni tampoc cap ornamentació arquitectònica. En canvi, als voltants de la casa, es troba un jardí ornamental de clar interés paisagístic, en el que trobem, palmeres, jacarandes,.. A la part posterior de la casa encara es troba la bassa, així com la caseta de màquines situada junt a la bassa. Accesibilitat:3
Waypoint

HORT DE FADRÍ

El conjunt està format per una vivenda d’hort, amb un motor de reg. Aquest tipus d’explotació sorgeix amb els canvis de cultiu a la zona, quan arriba la introducció del reg i la imposició del cultiu dominant de la taronja. L’edificació es va construir en la segona meitat del segle XIX, i conté una influència de l’arquitectura del segle XVIII. En l’actualitat es una gran finca que es dedicada en part al cultiu industrial amb vivers, encara que algunes parceles han sigut abandonades, trobem una parcela dedicada al cultiu de la taronja. Accesibilitat: 3
Waypoint

HORT DE COLL

La parcel.la de l’hort, de forma molt irregular, està encreuada per dos camins que la travesen. La casa presenta una planta en forma de L de dues crugies de altres plantes de paral.leles a les façanes, amb un sistema de cobertes complex. En la part posterior hi ha un pati, al voltant del qual es localitzen diferents serveis relacionats en les tasques agrícoles, com la bassa, el motor i els estables. La façana principal, està orientada cap a l’est. Formada per dos cossos amb una disposició simètrica de les obertures. Destaca l’eix central que mitjançant la incorporació d’un altre cos es remata amb un coberta d’ampli ràfec. A més, el pòrtic que precedeix l’accés principal de la vivenda, esta format per quatre pilars, element habitual als horts construits o reformats en aquest periòde, com són els de Gamón, Lis, Albinyana i Veyrat. En aquest cas, hi ha una major profusió d’elements decoratius, com es el cas dels balustres de formaigó de la terrassa, i d’altres elements que evoquen l’arquitectura clàssicista, cas de les mènsules i la cornisa, que al mateix temps divideix el mur de la façana en dos cossos. Adosada a la dreta de la vivenda, trobem la torre mirador, aquesta també la trobem als horts de Gamón, Lis o Albinyana. Seguint els modèls compositius de la façana, s’articula en quatre pisos, coincidint tots en l’altura de la casa. L’element decoratiu predominant són els plafons de rajola, els que junt a les obertures de les finestres superiors, en evoquen en certa manera a l’arquitectura mudèjar. Les cobertes, que són de teula alacantina, tenen una inclinació excesiva per a les necesitats climàtiques de la zona. A la façana lateral, articulada també en tres plantes, conté un mur totalment llis, en el que els cantons són els que contenen la decoració. Aquesta està formada per cartel.les i grutescs, flanquejades per dues mènsules a les plaques de les llindes, i també a les baranes de fundició, que repleguen motius pròpis de l’Art Nouveau. En general, l’estil arquitectònic de les façanes recorda a l’eclecticisme tardà, aquest simplica els motius decoratius provenents de diversos estils de la història de l’arquitectura. Al cos que hi ha junt a la torre, es on es troben integrades algunes de les dependències agrícoles, com el motor o la bassa. El jardí, que es desplega al llarg de l’esplanada situada davant la façana principal. Cal destacar, la qualitat i varietat de les espècies vegetals, tant arbòries com arbustives, entre els que es poden veure elements arquitectònics i escultòrics. Al camí d’accés, salternen als dos costats bancs revestits amb taulells cerpamics, que donen pas a una esplanada presidida per una gran conífera. L’accés a aquesta, està enmarcada per acròteres de terra cuita, donant-li ademés un signficat simbòlic, com si foren els animals guardians.. Accesibilitat: 3
Waypoint

HORT D’ESTELA O MASÍA DE LES ESTRELES

Es tracta d’un de les cases més riques que trobem al terme. L’edificació, té més similitud amb un alquería que amb una casa d’hort, el conjunt està format per un edifici principal i un motor, que en la reforma recentment feta s’han integrat. Avui en día es una escola de golf. Accesibilitat: 3
Waypoint

HORT D'ALMENAR

Respón al model canònic d’hort amb dos camins que creuen al centre de la parcel.la on es situa la casa. La casa està situada al centre de la pacel.la, sent de forma irregular i en l’actualitat plantada de tarongers. Davant la casa trobem una plantació de palmeres que la distigueix com a eix principal de la parcel.la. Trobem flora d’interés com palemeres datileres, pins o xiprers. La vivenda està formada per dos cossos amb dues crugies paral.les separades en mig per un pati que queda tancat a un dels costats per una altra crugia. A un dels costats de la façana principal s’alça una torre miramar, que li otorga un caràcter burgés al conjunt, encara que es caracteritza per una arquitectura totalment desornamentada. Les finestres i les portes es tanquen amb mallorquines de fusta, que li dona un aspecte residencial i urbà. Sobre el cos posterior trobem un pati. Mentre que sobre la vivenda s’adossa un pòrtic practivable desde el primer pis com a terrassa. Sobre la façana principal es recolça una pèrgola metàl.lica que cobreiz tota l’amplària del camí. Sobre el cos posterior s’adossa un pati, tancat per un dels costats per un cos d’una crugia que vessa cap a l’interior, mentre que sobre la vivenda s’adossa un pòrtic practicable des del primer pis que és utilitzat com a terrassa. Accesibilitat: 3
Waypoint

HORT D'ALBINYANA

La parcel.la de forma irregular, es troba plantada per tarongers. Situant-se la vivenda al mig de la parcel.la, travessada aquesta per un eix. Trobem al jardí una flora ornamental d’interés, com palmeres datileres, xiprers, pins,... L’edifici princial, vivenda burguesa, va ser construit al 1920, realitzant-se una restauració al 1994, recuperant l’aspecte original a les façanes, encara que la distribució interior de la vivenda es va modificar. L’edifici es de dues plantes, estructurat en tres crugies amb pilars i jàseres. Adosat a aquest, es troba la torre-mirador que sobreeix en alçada respecte a la casa. Les cobertes, tant de la casa com de la torre són de teula àrab estructurades en quatre faldons. A les façanes cal destacar la simetria en la disposició dels elements, destacant a la façana principal un pòrtic que precedix la porta d’accés. Els panys de la pared, es delimiten per un sòcol en la part baixa, i en la part de la coberta amb encarreuat fingit als cantons i per una cornisa en la part superior. Trobem tres obertures a cadascuna de les plantes, rematades per una placa amb elements florals que conté al centre un tríglif d’estil “sezession”. També trobem, algunes novetats pel que fa als materials utilitzats a les estructures, com el forjat a les biguetes de ferro de la primera planta. També trobem elements característics de l’arquitectura tradicional de la comarca, com els forjats amb biguetes de fusta, revoltons de rajola i entabacat de rajola a les cobertes. El conjunt, conté elements estilístics pròpis de l’arquitectura de l’eclecticisme tardà dels anys 20, amb un trets generals que tenen tendència a l’estilització i geometrització dels elements arquitectònics. Adosat a un dels costats, trobem el motr i la bassa. El motor encara conserva la torreta per a rebre la llum, en aquest cas no hi ha cap fumeral. Accesibilitat: 3
Waypoint

FESA DEL PINET II

Aquesta fesa, es de similiars caràcterístiques a la primera Fesa de Pinet. L’edificació compleix la funció de mantindre el consrol de l’aigua que discorre per la derivació de la séquia. Amb una planta rectangular de murs de rajola, que han sigut revestits amb morter de ciment, la coberta es a quatre vessants amb teula àrab i amb una bola de ceràmica vidriada al remat. Trobem també dos plafons ceràmics en els que es pot veure la inscricpió amb el nom de la séquia i de la fesa. Accesibilitat: 2
Waypoint

FESA DEL PINET I

La caseta de fesa es d’una tipología poc freqüent a l’Horta. Es tracta d’una xicoteta edificació, construida amb la finalitat de mantindre el control de l’aigua que discorre per la derivació de la séquia. Aquesta construcció, realitzada entorn a 1970, està realizada en sèrie al llarg del recorregut de la séquia, concretamentament aquesta es troba al caixer principal. Amb un planta quadrangular i uns murs de rajola revestits amb ciments, respòn a uns modèls bàsics constructius. A un dels costats s’obri la porta de ferro. La coberta es a quatre vessants de teula àrab i el remat amb un bola de ceràmica vidriada, a l’altre costat trobem dos plafons ceràmics en els que apareix el nom de la séquia i de la fesa respectivament. Aquest fesa, respón a un modèl constructius, que es va començar a implantar quan es va produir la reforma de la séquia al 1940, i que es encara el que s’ha anat fent fins a l’actualitat. Accesibilitat: 2
Waypoint

ESTACIÓ DEL TRENET

Descripció L’estació del trenet de Picanya va ser construida al 1893. Forma part de la línia entre València i Torrent. Es tracta d’un edifici rectangular prou senzill, amb un mur de càrrega de rajola i uns pilars que sustenen la coberta de dues vessant de teula àrab amb estructura de fusta. En el seu origen, una de les meitats estava ocupada per la sala d’espera per als viatgers, mentre que l’altra part es destinava com a vivenda del personal de l’estació, amb cuina, rebost, cambra de bany, menjador,… Avui en día ja no són necesaries aquestes instalacions i han pasat a ser una cafetería. Va sofrir una remodelació al 1980. Accesibilitat: 1
Waypoint

ERMITA DE SANTA ANA

L’Ermita de Santa Ana està edificada sobre un petit monticle, al lloc on es va trobar la patrona d’Albal. L’edificació es de considerable tamany, trobant arcades ojivals, contant amb un atri i cor alt. A l’interior s’han trobat paviments de Paterna i Manises del segle XV, així com d’altres dels segle XVIII provenents de l’Alcora. Es troba rodejada d’una arbereda. L’entorn, conté nombrosos arbres, amb pins, una àmplia plaça i una font, conformant un paisatge verd. En les festes patronals, el 3 de febrer i el 26 de juliol es fan romeríes, dede la població d’Albal fins l’ermita. A mitjans del segle XIX, contenía una imatge original de Joan de Joanes, que representaba la Verge de la Divina Gràcia, avui en día, s’ofereix veneració al patró d’Albal, Sant Blai. Accesibilitat: 1
Waypoint

CASA DEL MESTRE

Era coneguda també com l’Hort de Santa Ana. L’edificació es d’estil neo-mudéjar que li dona un caràcter identificador i propi, respecte a les demés cases de l’entorn. Junt a la casa, trobem un motor de reg, que encara es troba en bones condiciones, amb un fumeral de rajola, es conegut com motor d’Oltra. L’edifici està format per un cos de tres crugíes paral.leles a la façana, amb coberta de teula a dues vessants. En la part posterior s’adossen en perpendicul.lar sengles cossos d’una i dues crugies de dues plantes que conformen un petit corral. La façana davantera i principal queda enfatitzada per una pèrgola situada sobre la porta. En l’actualitat ha passat a formar part d’un restaurant. Encara trobem a l’interior, a la planta baixa columnes de ferro colat fabricades per la Primitiva Valenciana, datades a l’any 1885. A la part de darrere, hi ha un altre edifici que en orige servía per a ser emprat per a les feïnes domèstiques. Accesibilitat: 2

Kommentare

    Du kannst oder diesen Trail