Fahrzeit  4 Stunden 45 Minuten

Zeit  6 Stunden eine Minute

Koordinaten 2567

Hochgeladen 18. September 2019

Aufgezeichnet September 2019

-
-
1.693 m
1.142 m
0
3,7
7,5
14,99 km

angezeigt 38 Mal, heruntergeladen 5 Mal

bei El Brull, Catalunya (España)

Es un goig i un plaer carenejar pel sud del Matagalls i fer un triangle equilàter farcit de natura i vistes extraordinàries a la Plana de Vic, la vall de Viladrau i el Pla de la Calma i definint els seus vertex entre Coll Formic, el Matagalls i el Santuari de Sant Segimon


En aquest triangle hem passat per:


Coll Formic

La Creu dels Carlins

El Pla de la Barraca

La Font Freda

La Creu del Matagalls

La Font dels Cims

La Font de Matagalls

Pla del Ginebre

Coll de Saprunera

Sant Miquel dels Barretons 

Santuari de Sant Segimon

Font de Sant Miquel dels Sants

Torrent dels Rentadors
Foto

Coll Formic i el seu restaurant. Punt de sortida i arribada

El Collformic és un port de muntanya situat al municipi de El Brull, a 1.142 m. d'altitud, a l'extrem nord-oest del Montseny. És partió d'aigües entre les conques del Besòs i La Tordera. Hi ha un restaurant senzill i molt correcte per calmar la gana a la tornada https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Collformic_(El_Brull)
Foto

Creu dels Carlins

Monument en record a les víctimes d'una partida carlina durant la tercera guerra carlina, els dies 10 i 11 de gener de 1874
Foto

El pla de la Barraca

Foto

Font Freda

El conjunt de la Font Freda i la Font de la Rosa també apareixen denominades com Fonts del Collet dels Llops (al plànol de l'Alpina), i foren restaurades al 2005 amb el suport de l’Ajuntament de Tona. Si pugem al Matagalls pel GR 5.2 des de Collformic, 600 metres abans de cim trobarem aquet conjunt de dues fonts. Dedicada al filòsof Balmes, patrocinada per la Vila de Tona al 1970. Es situada a la capçalera del torrent de Rentadors, prop del Collet de Llops. Al mur hi ha les inscripcions i un poema de Verdaguer sobre plafons de fusta dedicat a la mort de Balmes: ...Ah! Si volant a la glòria pogués posar-me en ton cim per dir-li adéu a ma terra la terra que tan ami!... La font és feta a partir d’un mur de pedra escantonada que forma un banc a banda i banda.  Al 2010 el broc encara era un llibre obert de ferro (que conté un poema escrit) amb una ploma a sobre. https://fontsdeviladrau.jimdo.com/fonts-boscanes/freda/
Foto

El Matagalls

El Matagalls és una muntanya de 1.698 metres del Massís del Montseny que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau a Osona, i el del Montseny al Vallès Oriental Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 294106001), juntament amb una creu de dimensions considerables, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer. En aquesta creu, entre altres plaques, n'hi ha una en record del també mossèn Jaume Oliveras i Brossa, excursionista, en memòria de qui es creà la Travessa Matagalls-Montserrat. Aquesta cursa de resistència, en un primer moment, sortia des d'aquest punt, però d'uns anys cap aquí comença al Coll Formic. Des del cim del Matagalls podem contemplar des de moltes muntanyes dels Pirineus, d'entre les quals el Cadí, el Puigmal, el Puigllançada o el Canigó. També es pot veure una gran part de les serralada Litoral i la serralada Prelitoral (Collserola, Montnegre i el Corredor, Sant Llorenç del Munt, el Garraf...) Es pot observar la plana de Vic i moltes muntanyes dels prepirineus, com el Montsec, les Guilleries, el Pedraforca i fins i tot en un dia clar i sense núvols es poden albirar les Illes Balears. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/matagalls El topònim Matagalls apareix esmentat per primera vegada l’any 1500, mentre que abans la muntanya rebia el nom de “Autora”, nom que va ésser viu popularment fins al segle XVII. L'historiador Antoni Pladevall i Font va recollir fins quatre versions de l'origen del nom Matagalls, des de les arrels celtes en descompondre el topònim en MA (grandiositat) TA (turó alt) GALL (pedres) fins a l'actual expressió en portuguès de la veu “matagalls" que significa "lloc de matolls", sense descartar un origen més popular basat en la cacera d'un au que podria haver ocupat aquests cims en èpoques remotes, el gall fer (Tetrao urogallus). L’actual creu de ferro de Matagalls, tal i com la podem veure ara, fou inaugurada l’any 1931, tot i que al 1920 se’n havia aixecat una de pedra a l’actual basament, que substituïa la creu de fusta que existia des de l’aixecada pel pare Claret al 1840. Catalans tots, de genollons a terra. Mirau allí lo signe de la Creu com de la pàtria en la més alta serra eixampla avui los braços per acostar-la amb tots sos fills a Déu. Jacint Verdaguer. (Aires el Montseny. 1899) Al segle XII es van establir un drets de pastura coneguts com a “l’Empriu de Matagalls” pels quals els ramats de set masos podien aprofitar les pastures dels terrenys propietat de La Vila. Aquests drets perduren el l’actualitat i han deixat una profunda empremta en la història i el paisatge culminant del Matagalls.
Foto

La Font dels Cims

També erròniament anomenada Font del Prat Xic, que és on esta emplaçada. Dedicada a Josep Mª Folch i Torres (Barcelona 1880-1950, novel.lista, narrador i autor teatral), fou patrocinada per Amics de l’Aplec l’any 1981. És 10 minuts més amunt de la Font de Matagalls, sota les Saleres. La font és una de les més altes del Montseny, i és a sols 500m del cim de Matagalls. Es pot considerar l’origen de les aigües del torrent de l’Erola. La font és una construcció cilíndrica de 2m. de pedra del prat coronada per un somrient “patufet” de ferro que ens saluda. El broc de la font és un trident clavat a la paret del que raja una abundant aigua gelada en qualsevol època de l’any, encara que estiguem en un estiu molt sec (recorda la forqueta del dimoni fe Folch i Torres) Hi ha geobiòlegs que opinen que algunes de les fonts del Montseny sorgeixen d’un dels tres grans rius subterranis que travessen Catalunya provinents de Findlàndia. Mossèn Jaume Genescà Rovira, en nom dels radiestetistes de Catalunya, afirmava que el segon d’aquests rius subterranis passa a tocar Vic, amb quasi 1km d’ample, a 300m. de fondària i amb un cabal de 35milions de litres/hora (26 vegades més que l’Ebre) El paisatge dels cims de Matagalls no és estàtic sinó que els factors que el constitueixen han estat subjectes a processos naturals i activitats humanes. Abans de l’arribada dels primers pobladors, els cims de Matagalls estaven probablement tot coberts de bosc; a partir de l’edat Mitjana, activitats agràries com ara rompudes i cremes van afavorir la formació de grans espais oberts i de pastura. https://fontsdeviladrau.jimdo.com/fonts-boscanes/cims/
Foto

Font de Matagalls

Històrica font identificada ja per Artur Osona al 1879 que la situa en el seu primitiu emplaçament i amb l’errada d’altitud pròpia dels estris de mesura del seu temps: “trepitjant herbas sense cap arbre, se baixa a la Font de Matagalls, á 1690 metros y á mitja hora de la Creu...”[1] [1] Pàg. 14 “Excursió a la muntanya de Monseny per un propietari de la Vila de Breda” Barcelona 1879. Imprenta Barcelonesa. Al 1950 fou arranjada inicialment per Oriola Cortada, i posteriorment restaurada i patrocinada per Amics de l’Aplec l’any 1982 i dedicada a Mossèn Batlle i a Baden Powell. Al 1993 s’hi afegí la dedicatòria de ferro de la paret per a Ramon Pareras Pla (1917-1993) amic dels Aplecs. La font és protegida sota una volta de totxo que esdevé un preuat lloc de refugi en cas que ens enganxi una tempesta a mig camí. Acompanyant al broc de la font, dos bancs de pedra ens conviden a descansar un moment. Si venim des de la Creu heu d’anar en compte doncs la construcció s’obre camí avall, i les falgueres del voltant un poden amagar la font. La font és situada a la capçalera del Torrent de Matagalls (després anomenat Torrent de l’Oratori), per sobre del Pla dels Ginebres, a tan sols 600m. de la Creu de Matagalls. La font de Matagalls al 1950 després de ser arranjada per Oriola-Cortada en motiu del 1er. Aplec de Matagalls.
Foto

Pla del Ginebre i Panoramica de la plana de Vic

Foto

Coll de Saprunera

El Coll Saprunera és un coll que es troba a la vessant nordoccidental del Matagalls, a Viladrau, en el camí que enllaça aquest mític cim amb la capella de Sant Miquel dels Barretons i l'antic santuari de Sant Segimon. És un lloc farcit de bones vistes, pau i tranquil·litat. https://www.flickr.com/photos/cinglesdeberti/37078419074
Foto

Vall de Viladrau des de dalt la carena

Foto

Sant Miquel de Barretons

Capella de Sant Miquel dels Barretons Modesta capella situada a pocs metres del santuari de Sant Segimon, en un turó encinglerat. Fou construïda probablement al segle XVI per l’ermità Miquel, procedent de Borgonya, atret per la llegenda de Segimon, qui li donà el nom de Sant Miquel. S’hi accedeix per un costerut tirany que surt vora el santuari de Sant Segimon o , d’una manera més planera, des del coll Saprunera. És d’estructura rectangular amb dos aiguavessos. En el seu interior s’hi va construir un banc de pedra al costat nord i no té imatgeria. Segons la llegenda el nom Barretons ve pel fet que els romeus a la capella milloraven el mal de cap quan deixaven el barret a la capella com a exvot. https://parroquiadeviladrau.wordpress.com/historia/sant-miquel/
Foto

Coll de les tres creus

Foto

Santuari de Sant Segimon

Malauradament una persona contractada per l'amo no ens ha deixat entrar. El Santuari es troba damunt d’uns penya-segats a la vessant de ponent del massís del Montseny, a una altura de 1.230 metres. Està documentat des del 1290. Des del segle XV es té constància de la presència d’ermitans, que durant l’hivern baixaven al santuari de l’Erola. L’any 1775 es beneeix l’actual església, començada el 1732. El 1810 un destacament de soldats francesos, va arribar al Santuari perseguint els sometents de Viladrau, i s’incendià l’església i l’hostatgeria. Des del 1936 el Santuari està pràcticament abandonat i en lamentable fase  de runes, malgrat el tímid intent de reforma l’any 1960. L’any 1998 s’inicià una nova restauració per part dels propietaris de Can Gat. Les pintures romàniques de l’absis es troben al museu episcopal de Vic i és curiosa la presència de teules pintades al santuari i a l’albergueria. Les restes de l’obra vella se situen en una cova a llevant de les edificacions fetes posteriorment. En aquest lloc s’hi troben les restes d’un gran arc que  formava part de la capella. Vora aquest indret hi ha una altra cova habitada pels antics ermitans i que rep el nom de Cementiri. El primer edifici que trobem en arribar al Santuari se l’anomena Cap de la Costa. A començaments del segle XX hi havia el costum d’anar-hi en processó pe a demanar pluja quan hi havia sequera; i el 30 d’abril, per honrar el Sant, s’hi feia una missa solemne. Entre el santuari i la cova hi havia unes dependències per al bestiar, ara reconvertides amb apartaments. Vora el santuari s’hi troba una cova, la cova de Sant Miquel dels Sants, on s’extasiava a l’edat de vuit anys, el místic vigatà. https://parroquiadeviladrau.wordpress.com/historia/sant-segimon/
Foto

Font de Sant Miquel dels Sants

Font dedicada al patró de Vic, situada al camí de Sant Segimon, just a sota del Turó de Collsaprunera, a 160 minuts caminat des de la Plaça. Passat el santuari i el Coll de les Tres Creus, hem de caminar uns 400 m. fins trobar la font a peu de pista. Des de la font de Sant Miquel dels Sants podem continuar per la pista fins al Sot de les Estelles per veure la font dels Manllauencs, de la Sardana i Clareta. Sant Miquel dels Sants, nascut amb el nom de Miquel Argemiri Mitjà (1591 -1625) va ser un sacerdot trinitari descalç de Vic. De petit va fugir dos cops de la ciutat per anar a retirar-se a fer vida eremítica, prenent el camí del Montseny, però va ésser trobat pel seu pare i retornat a casa.  Sant Miquel dels Sants portà una vida de pregària i penitència, provocant l'admiració pel seu fervor religiós. L'excés de modèstia feia que no volgués predicar, i només ho va fer habitualment a partir dels trenta anys, com Crist. https://fontsdeviladrau.jimdo.com/fonts-boscanes/santmiquel/
Foto

Torrent dels Rentadors

Foto

Carenes del Matagalls sur

Kommentare

    Du kannst oder diesen Trail