Maubèrme circular des de Montgarri passant per les mines

Ruta circular que puja al tuc de Maubèrme des de Montgarri circumvalant el llac de Montoliu, passant per les antigues mines i el pòrt d'Urets. Després de fer el cim baixem al llac a fer-hi bivac, per l'endemà tornar a Montgarri per la collada Nera i la solitària vall de l'Arriu deth Lastoar.

La ruta comença al refugi de Montgarri, remuntant la Noguera Pallaresa, seguint les marques grogues del Pass'Aran. Anem pujant per una pista fins arribar als Prats de Cabau, on hi ha una casa, d'on surt un trencall a mà dreta. Abandonem la pista, pujem pel costat de la tanca de la casa i arribem a un prat que travessem per un camí a trams poc marcats. Entrem al bosc (l'únic de la ruta) i anem planejant seguint marques grogues i de GR fins la plana deth Horcalh, on hi ha una petita cabana amagada dins el bosc (poc abans hem creuat un filat elèctric).

Comencem a pujar cap a l'est, seguint la vall i el riu de Vernatar. Sembla que arribem dalt el coll després de creuar el riu (sec quan hi vam passar nosaltres), però no és així, realment arribem a la cometa de Montoliu, des d'on es veu el còth de Montoliu 150 metres més amunt .

Quan arribem dalt s'obren unes vistes espectaculars, amb el llac de Montoliu als nostres peus, el Maubèrme en primer terme i al sud-est la cara nord del massís de l'Aneto-Maladeta. Des del coll baixem aproximadament la meitat del desnivell, fins que ens creua el GR, que agafarem cap a la dreta, per pujar cap a la colhada Nera. Ara bé, a l'alçada de les mines abandonem la pujada cap al coll i anem cap a les mines, on farem una volta observant el patromini miner de la zona.

Segurament la part més interessant del patrimoni és la zona de túnels que connecten les mines amb el pòrt d'Urets, que nosaltres anem ressegint. Un cop al coll es veuen les restes de l'antic telefèric que baixava el material fins al poble francès d'Eylie. Al mateix coll també hi ha algunes ruïnes dels edificis miners i una bonica cabana pastoral.

Des del coll seguim cap a l'oest, intenant no perdre altura per les pales de Maubèrme, fins arrribar a un gran creuament de camins, on agafem el que puja cap el Mauberne, resseguint-ne la falda, fins arribar a l'aresta oest, per on es puja per un camí poc marcat i en mal estat. No cal grimpar, però sí que estarem alerta a no relliscar amb les roques.

Des de dalt el cim tindrem una vista privilegiada de la cara nord del Pirineu (només ens queda amagada la zona del Monte Perdido) ja que no es troba ben bé en la mateixa línia.

Desfem el camí, ara baixant, fins arribar un altre cop al creuament de camins, aquest cop seguirem les marques grogues (i una gran pintada a una roca que posa Montgarri) per baixar pel còth de Maubèrme fins al llac de Montoliu. Degut a una placa de neu el camí queda ocult i decidim baixar pel costat. Un cop al llac busquem un bon lloc per fer un bivac i ho anem preparant tot (si anem bé de temps, ens podem banyar al llac).

L'endemà seguim fent la volta al llac fins tornar a trobar el GR, que pujarem un tram que ja havíem fet ahir, fins les mines. Aquí però, enlloc de seguir l'antic camí de les vagonetes seguirem amunt cap a la còlhada Nera (collada Negra, degut al fort color negre de les pedres). Des de dalt el coll tindrem les últimes vistes sobte el massís de la Maladeta i davant nostre se'ns obrirà la vall del Lastoar, amb els estanys Nere deth Horcalh davant nostre.

A partir d'aquí el camí no és gens clar, a estones es troben traces però res massa definit de forma contínua (almenys nosaltres no el vam saber trobar). Voregem els dos estanys i anem baixant, quedant-nos inicialment a la riba esquerra del riu, passant per unes restes d'explotacions mineres, molt més petites que les de l'altre costat del coll. Arribem a una plana, després d'una forta baixada a través de narets (vam trobar el camí en aquesta part). Aquí decidim canviar de riba (un ramat de vaques ens tapa el camí que volem agafar), però ràpidament tornem a la riba esquerra. Ara toca un tram de baixada a través d'herba alta, on assegurarem que on posem el peu sigui ferm. Retrobarem el camí just abans d'encarar una forta baixada on sembla que el camí faci una gran marrada perdent poca altura. El camí ens deixa als peus de la cascada del Pas deth Saut, on el camí es suavitza i torna a estar ben marcat. Anem creuant la plana deth Horcalh fins tornar al pont que vam creuar a l'anada. Des d'aquí només ens queda tornar a entrar al bosc i desfer el camí fins el refugi de Montgarri.

En resum una ruta molt bonica circular, on la pujada és força agradable i fàcil (traient la pujada al Maubèrme), concorreguda la part que es comparteix amb el Pass'aran, però molt solitària la baixada per la vall deth Horcalh. També podem observar el patrimoni miner d'alta muntanya.

Trobarem aigua abundant al llarg del camí, però pràcticament no trobarem cap arbre que ens faci ombra.

Pel que fa a l'orientació no és difícil, excepte la baixada. Ara bé, tot i no haver-hi marques hem de perdre altura buscant el millor camí.

PD: Perdoneu el meu aranès, he intentat mantenir els noms originals, potser he atemptat contra l'aranès, no era la meva idea